Orgia capitalista a la Xina

Li s’havia promès no sucumbir avui a l’anual orgia consumista del Dia dels Solters. La llista de compres al seu mòbil descobreix el seu fracàs: una jaqueta, llenceria, una làmpara, un humidificador d’aire, un forn elèctric, galetes daneses, mascaretes, concentrat proteic per després del gimnàs… «Costava només 11 iuans (1,5 euros) quan el preu habitual és de gairebé 200 iuans (27 euros). ¿Com m’hi podia resistir?», va assenyalar ahir aquesta executiva pequinesa ullerosa de 27 anys. Ara s’haurà d’apuntar al gimnàs.

Li, com milions de xinesos, va repetir la litúrgia: va aguantar fins a la mitjanit, quan s’obre el període per comprar amb un simple clic tot allò que havia anat reservant durant les setmanes prèvies. Van ser moments tensos, amb molta competència i internet alentit per la saturació. El Singles Day (l’11 de novembre per les quatre unitats de la data) va néixer fa una dècada perquè els universitaris desaparellats i estigmatitzats en la societat xinesa es donessin una alegria. Jack Ma, la fortuna més gran del país i propietari d’Alibaba, va veure el filó anys després i actualment la jornada està associada a la plataforma de compravenda nacional més important. Tothom qui tenia alguna cosa a vendre va reservar els seus grans descomptes per a l’11 de novembre.

La iniciativa ha sigut importada amb rapidesa en altres països com a avançament del Black Friday nord-americà. A Espanya, per exemple, alguns establiments s’han apuntat a la nova data com a reclam consumista.

El Dia dels Solters té el gegantisme habitual de la Xina. El matrimoni Beckham i el basquetbolista retirat Kobe Bryant van protagonitzar la gala celebrada a Shenzhen que havia d’escalfar els compradors. Ho va aconseguir. En menys de set minuts es va arribar als 1.500 milions de dòlars i al migdia es vorejaven els 14.000 milions de dòlars de l’any passat. Els experts van avançar que aquesta edició rondaria els 20.000 milions de dòlars. Va ser, un altre cop, el dia amb més volum de compres de la història. El Dia dels Solters xinès redueix el nord-americà 'Black Friday' a una botiga de barri soviètica.

La frenètica exaltació capitalista té lloc en un país encara nominalment comunista i fiscalitzat per Mao des del seu retrat a la Ciutat Prohibida i tots els bitllets de curs legal. La fórmula assegura l’alegria de tots: d’Alibaba, dels fabricants, dels usuaris i del Govern, que s’esforça a virar el patró econòmic des de les manufactures al consum intern.

Guerra comercial

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

A la jornada s’hi van acabar unint Jingdong, màxim competidor d’Alibaba, i els comerços 'off line'. Després d’anys ignorant-la van comprendre que era millor deixar-se portar pel corrent. Alibaba exerceix d’intermediari entre les desenes de milers d’empreses i els gairebé 700 milions d’internautes a canvi del 0,3 % de l’import de cada transacció. Marques estrangeres com Apple, Nike, New Balance o Adidas van copar les vendes en un moment en què la Xina i els EUA amenacen amb una dolorosa guerra comercial pel proteccionisme de l’imminent president nord-americà, Donald Trump.

L’allau de compres va generar algunes queixes en les últimes edicions. Alguns dels productes van desaparèixer aviat i les entregues es van alentir. Va ser un dia exigent per a l’exèrcit de transportistes que solquen els carrers de les grans ciutats amb els seus tricicles motoritzats. No va ser estrany que el dia s’acabés amb els laments dels internautes que, com Li, van gastar més del que haurien d’haver gastat i en productes innecessaris. El propietari d’una companyia de Chong­qing va trobar una solució audaç: va endarrerir el pagament del salari als seus joves treballadors per evitar que se’l polissin en unes hores.