Las Kellys: cambreres cabrejades

Es diu Yolanda García. Viu a Benidorm, la ciutat turística per excel·lència del País Valencià. «Sóc cambrera de planta d’hotel i a poc a poc, coincidint amb el gran boom del turisme, la nostra situació laboral ha empitjorat. He passat de cambrera de pis a auxiliar, per exemple. No se’m reconeixen els 14 anys que fa que treballo en això».

Tampoc han millorat les seves condicions laborals amb l’auge del sector: «Hem passat –prossegueix– de fer 17 habitacions a 30 en una jornada laboral. És inhumà. Per a les habitacions només tenim sis hores, perquè també hem de netejar les zones comunes. Molts dies ni tinc temps d’esmorzar. Veus el comunicat de treball i t’entren ganes de plorar», es lamenta. «Has de complir el comunicat de treball triguis el que triguis i acostuma a comportar més de les cinc hores efectives que tens. Tot això provoca no poques tensions i malalties, musculars i esquelètiques, però també psicològiques», assegura.

«L’única cosa bona –afegeix– és que estic contractada per l’hotel». Altres companyes estan contractades per empreses externes i les seves condicions laborals són pitjors i els seus sous, la meitat del que cobra García, que el considera baix. Té 52 anys i dos fills. És viuda i el seu ha sigut l’únic ingrés de casa seva durant anys. «No vull ser una addicta a l’ibuprofèn, ni arribar a casa meva i dir que em deixin en pau, perquè només em ve de gust descansar», diu. No creu que pugui arribar a l’edat de jubilació en aquesta feina. «A Benidorm no hi ha gaires alternatives al sector turístic i la indústria se n’aprofita per empitjorar les condicions laborals, en lloc de millorar-les», denuncia.

Fer-se sentir

Aquesta història resumeix les condicions laborals d’una de les 200.000 cambreres d’hotel que treballen a Espanya. Yolanda està tan cabrejada com la resta de les seves companyes. Però ha decidit fer-se sentir. És membre de l’Associació Las Kellys (Las que limpian), l’associació que agrupa les treballadores del sector, i que aquest dimarts ha sigut presentada oficialment a Barcelona. De moment, inclou 2.000 dones de set zones (Barcelona, Benidorm, Cadis, Fuerteventura, Lanzarote, Madrid i Mallorca) i aquesta és la seva pretensió: «Fer visible la nostra situació i els problemes que tenim, que es resumeixen en unes condicions laborals molt precàries», afirma Isabel García, representant de l’entitat a Barcelona.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

Las Kellys diuen ser una associació homogènia, encara que des d’algun sindicat reivindiquen la titularitat del nom i els plantejaments d’aquest col·lectiu. Però elles reneguen de les forces sindicals majoritàries mentre aquestes no assumeixin i defensin les seves exigències. «Si ens volen tenir al davant, ens hi tindran. Si els sindicats haguessin fet bé la seva feina i no haguessin acceptat les reformes laborals, no hauríem de ser avui aquí», explica Myriam Barrado, presidenta del sindicat de cambreres, treballadora d’un hotel a Lanzarote.

Las Kellys es proposen portar les seves demandes a tot Espanya. Són 200.000, però només el 50% estan contractades pels hotels on treballen. La resta o són subcontractades o il·legals. Reclamen contractes estables, en lloc de per dies, que siguin tractades per les mútues professionals, no només per la Seguretat Social, i que es reconeguin les malalties que provoca la professió. «Si agafem la baixa, ens acomiaden», explica Barrado.