CANVI CLIMÀTIC

Les elèctriques disparen les emissions de CO2 el 10% el 2015

El progrés en producció neta es descompensa per les energies fòssils

La Fundación Empresa & Clima augmenta el seu assessorament de bones pràctiques mediambientals

Barcelona contaminada.

Barcelona contaminada. / ARXIU / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Josep-Maria Ureta
Josep-Maria Ureta

Periodista

ver +

Les emissions de diòxid de carboni (CO2) a Espanya, subjectes a la directiva de la UE,  van augmentar el 2015 el 10%, segons dades del Registre Europeu d’Emissions, en bona part per l’augment en la producció d’energia amb combustibles fòssils. Aquest increment se suma al 7,2% corresponent al 2014. La xifra d’emissions totals sobre l’any passat es farà oficial a mitjans del 2017 perquè en tota la UE es manté aquest desfasament de dos anys.

El 2014, les emissions de gasos d’efecte hivernacle, subjectes al que dicta la llei europea (directiva), es van incrementar en gairebé nou milions de tones respecte al 2013 (de 122,7 milions a 131,6 milions) a Espanya. A Catalunya, es va passar de 13 milions de tones a 13,5 milions. I el 2015 haurà superat els 13,7 milions. Aquesta dada correspon a les emissions procedents d’instal·lacions subjectes a regulació per part de la Unió Europea, que equivalen a prop del 40% de les emissions totals.

Si es confirmés aquesta tendència, estaríem davant dues noves realitats. Una, que la reducció de les emissions dels anys anteriors és més atribuible a la caiguda de l’activitat econòmica que no pas a una millora ferma de l’eficiència en la limitació de l’emissió de CO2. I dos, que la política energètica del Govern del PP, amb la renúncia a la promoció de les energies renovables, ha anat acompanyada d’un ús més gran de combustibles fòssils (carbó) per generar electricitat, causa principal de l’augment d’emissions.

ACORD DE PARÍS

Aquestes dades contrasten amb l’anunci fet pels Estats Units i la Xina el 3 de setembre passat, durant la cimera del G-20,

que firmarien l’acord de París del 12 de desembre per reduir progressivament l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Aquest acord, auspiciat per l’ONU i firmat per 195 països més de la Unió Europea, està vigent però requereix que el firmin almenys 55 països (en aquests moments en són 27) les emissions dels quals suposin almenys el 55% del total.

Després de l’acord es va dir que la Xina i els EUA eren responsables del 43,8% de les emissions, xifra ja desfasada perquè els experts estimen que el 2016 les dues potències sumaran íúnicament el 42% de les emissions, dada positiva tot i que matisada perquè l’Índia està augmentant la seva despesa de CO2. L’amenaça global –per això es requereixen acords molt amplis—  es manté. La tendència de fons a Europa, no obstant, és de progrés des que el 2003 va entrar en vigor la directiva de la UE (equivalent a una llei) que fixa els 17 sectors d’activitat que estan subjectes a verificació. Els progressos en eficiència d’aquests àmbits es divulguen contínuament.

Com a complement existeix l’estímul econòmic dels bons de carboni. La majoria d’empreses afectades per la directiva tenen assignats uns límits d’emissió de CO2 equivalent, i en cas que els superin han de comprar a una altra empresa que ha obtingut excedents recorrent al mercat de CO2, o anant a les subhastes de drets d’emissió que se celebren periòdicament. La cotització d’aquests drets serveix també per estimular la reducció d’emissions a les empreses. La mitjana del 2014 va ser de 5,9 euros per tona de CO2. Avui està al voltant dels 4 euros. 

CAIGUDA DE PREUS

L’activitat econòmica continua molt per sota de la seva capacitat i sobren permisos d’emissió assignats, de manera que hi ha caiguda de preus per excedents. De fet, quan es va establir aquest mecanisme el 2003 (època de vaques grasses) es va pensar que el preu del dret rondaria els 12 euros, tres vegades més.

Notícies relacionades

En la qüestió del canvi climàtic, l’entitat de referència catalana i espanyola és la Fundación Empresa & Clima (FEC), impulsada i dirigida per Elvira Carles, activa participant en totes les cimeres i conferències sobre clima organitzades per les Nacions Unides. Avui la FEC la integren més de 60 empreses –compten amb un pressupost inferior als 400.000 euros–, que en col·laboració amb les administracions difonen en tots els sectors les bones pràctiques de sostenibilitat.

La FEC «identifica i desenvolupa oportunitats de negoci per a les empreses, derivades de la lluita contra el canvi climàtic», explica Carles.