La gran banca espanyola comença a cobrar pels dipòsits a grans clients

Santander i BBVA apliquen tipus negatius a institucionals negociant cas per cas

El sector segueix de prop els dos grans per decidir-se a aplicar els tipus negatius a Espanya

3
Es llegeix en minuts
Olga Grau
Olga Grau

Cap d'Economia

ver +

El BBVA i el Santander fa un temps que cobren de forma puntual grans inversors institucionals pels seus dipòsits, segons han confirmat fonts del sector, encara que no ho fan de forma generalitzada ni tenen els seus sistemes informàtics adaptats per aplicar interessos negatius. Els dos bancs es remeten oficialment a les declaracions que van realitzar els seus directius en les rodes de premsa de presentació de resultats del passat juny en què van reconèixer que aquesta pràctica es començava a aplicar a determinats clients. "Efectivament hem seguit cobrant per saldos a les empreses sobretot saldos a termini i limitant els saldos transaccionals en la mesura que a nosaltres ens costa diners aquest excés de liquiditat. Depenent dels saldos del client i dels terminis solen ser entre -0,15% i -25%", va afirmar Carlos Torres, conseller delegat del BBVA, el juny passat. Es tracta de la mateixa estratègia que segueix el Santander de negociar amb els clients amb grans posicions cas per cas, segons han reconegut fonts de l'entitat. Es tracta de mútues, fons de pensions i grans clients amb què les entitats té una gran transaccionalitat. 

De moment, bancs com CaixaBank, Bankia, Popular o Sabadell neguen que estiguin repercutint el cost del BCE als clients. Però la realitat és que el conjunt del sector financer segueix molt pendent dels moviments dels dos grans bancs per prendre posicions. "Ningú vol ser el primer a començar la guerra, però tots som conscients que en l'últim trimestre de l'any hi haurà moviments en aquest sentit", expliquen des d'una entitat financera mitjana. "És el mateix que passava en el seu moment amb els comptes remunerats o les comissions en els caixers, ningú volia fer el primer pas", adverteixen en el sector. La línia vermella seria cobrar els clients minoristes o les petites empreses (pimes), conscients que seria una mesura impopular que, en cas de posar-se en marxa, generaria una gran polèmica. I la reputació de la banca encara està molt tocada després del rescat financer del 2012.

Notícies relacionades

Pagar al banc per portar-li diners en lloc de cobrar un interès pel dipòsit hauria semblat una mala broma abans de la crisi financera. Però comença a ser una realitat a Europa. El Royal Bank of Scotland ha sigut la primera gran entitat financera que ha comunicat obertament que començarà a cobrar a grans clients pels seus dipòsits. En concret, el banc té intenció d'aplicar tipus d'interès negatius a aquells grans clients que operen amb opcions i futurs i, per tant, mantenen dipòsits com a garantia. També l'alemany Postbank començarà a cobrar a tots els clients amb saldos inferiors a 3.000 euros al compte una comissió de 3,90 euros al mes. Es tracta de la resposta de les entitats financeres a la política monetària del Banc Central Europeu (BCE). 

Durant la crisi, la institució ha anat baixant els tipus d'interès fins a deixar-los en el 0%. Per estimular els bancs a prestar diners (sense gaire èxit), el banc central també aplica un interès del -0,4% als diners que li dipositen els bancs, és el que es coneix com a tipus negatius. En aquest context, els bancs han vist com els seus marges comencen a deteriorar-se com a conseqüència del trasllat de la baixada dels tipus d'interès a les carteres de crèdit referenciades a l'euríbor, juntament amb el cost de pagar al BCE per guardar els diners. "Els diners cremen a les mans, ningú els vol ara", explica d'una manera molt gràfica una font del sector financer. Per als clients corporatius, pagar un tipus d'interès per dipositar uns diners en lloc segur no és  tan difícil d'assumir per al client petit. "Les empreses prefereixen tenir una pèrdua petita i controlada pagant un interès, que una pèrdua més gran i incontrolada col·locant els diners en actius no segurs", expliquen en el sector. Aquest és el motiu pel qual els inversors paguen per comprar deute alemany.