Un fons britànic finança plets de propietaris de gasolineres contra les petroleres

El fons britànic Therium Group Holdings Litigation va desembarcar recentment a Espanya i s’estrenarà amb el finançament de fins a 100 plets de propietarisde gasolineres contra Repsol, Cepsa o BP, les tres petroleres amb xarxes més grans d’estacions de servei al país. L’objectiu és reclamar danys i perjudicis a les companyies petroleres per fixar directament o indirectament els preus a les estacions de servei, pràctica que atempta contra les normes de la competència.

Aquest fons, creat el 2009, ha tancat un acord amb el despatx d’advocats Ejaso, especialitzat en aquest sector de les gasolineres i pertanyent a la xarxa global del bufet alemany ETL Global, des que va entrar al seu accionariat els últims mesos, per fer-se càrrec  de les despeses de les denúncies de titulars d’estacions de servei davant els jutjats mercantils.

Els procediments es recolzen en un dictamen del 2009 de l’antiga Comissió Nacional de la Competència (CNC) en què s’afirmava que aquestes companyies fixaven directament o indirectament el preu de venda. Fins i tot se’ls va obrir expedient anys més tard per incomplir aquesta resolució en què se les comminava a deixar de portar a terme les pràctiques considerades anticompetitives. Però el principal paraigua és la directiva europea 2014/ 107 /UE de danys, que s’ha de transposar a les legislacions nacionals abans del pròxim 27 de desembre

PRÀCTIQUES ANTICOMPETITIVES

Aquesta regulació suposa destacades novetats a l’hora de jutjar les accions de danys derivats de càrtels o abusos de posició dominant. Segons els experts, aquestes normes permeten que les persones que es vegin afectades per pràctiques anticompetitives puguin exercir més eficaçment el seu dret a reclamar i ser rescabalades pel perjudici sofert. També millora les garanties perquè els suposats infractors puguin defensar-se adequadament. 

El fons britànic s’emporta el 40% en cas de guanyar el plet i el beneficiari, que no té costos i no ha d’invertir recursos per denunciar, el 60% restant. Aquest tipus d’instruments de finançament de plets són habituals en països anglosaxons, però a Espanya són una autèntica novetat.

«El fons paga totes les despeses, incloses les costes en els casos en què perd», explica  Alfredo Hernández, soci d’Ejaso. En tot cas, abans d’embarcar-se en el finançament d’aquest tipus de demandes, Therium ha portat a terme un profund i detallat estudi previ.  

El cost d’un plet d’aquest tipus se situa entre els 40.000 i els 60.000 euros. El fons ha reservat fins a 600.000 euros en el cas dels titulars d’estacions de servei, explica Hernández . Al seu torn, es compta en aquest procés amb el suport d’Auren, donada la seva experiència en el peritatge d’estacions de servei.

«S’ha de justificar molt bé el dany, que suposa el cost real del plet», explica Hernández. Segons Ejaso, les demandes inclouran principalment els propietaris d’estacions de servei amb contractes de comissió.

Segons l’expedient de la CNC del 2009, les companyies petroleres van incrementar notablement els seus marges en el transcurs dels últims anys per reduir la venda de litres, cosa que frenava alhora els ingressos d’aquests empresaris i els deixava en una situació econòmica delicada. És per això que la CNC els va imposar a Repsol, Cepsa i BP una sanció de 7,9 milions d’euros per la fixació indirecta del preu de venda al públic a les estacions de servei amb la seva bandera, moltes de les quals són de tercers.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

 Del total de la multa, cinc milions van ser per a Repsol; 1,8 milions per a Cepsa i 1,1 milions per a BP. A parer de la CNC, les tres companyies petroleres van portar a terme pràctiques comercials que equivalien a fixar indirectament els preus, una actuació totalment prohibida. Segons aquest organisme, van efectuar aquestes pràctiques mitjançant l’ús de clàusules contractuals i les relacions comercials amb els seus titulars.

Aquesta fixació indirecta de preus, assenyalava, a més a més d’eliminar la competència entre les estacions de servei de cada xarxa, excloïa també la d’estacions de servei de xarxes diferents, ja que els preus màxims i recomanats comunicats per les tres operadores (i seguits per les diferents estacions de servei davant la impossibilitat d’efectuar descomptes) es basaven per contracte en els preus de l’àrea d’influència.