NOU MODEL DE GESTIÓ

Responsables d'origen

Cristian Rovira, vicepresident del Grup Sifu, defensa en un llibre la compatibilitat de fer negocis i tenir visió social

El problema és que la responsabilitat social corporativa a l'estil clàssic "té data de caducitat", assegura el directiu

Cristian Rovira, fora de les oficines centrals de Sifu a l’Hospitalet de Llobregat. AUTOR: DANNY CAMINAL

Cristian Rovira, fora de les oficines centrals de Sifu a l’Hospitalet de Llobregat. AUTOR: DANNY CAMINAL / DANNY CAMINAL

1
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No són termes oposats. O no haurien de ser-ho en el capitalismeNegocis visió social son compatibles. Així ho defensa Cristian Rovira, vicepresident del Grup Sifu, al llibre 'Responsabilidad social competitiva' (Edicions Urà. Barcelona, 2016). Segons el seu parer no és només possible "fer el bé a la feina" sinó "fer el bé amb la feina".

El problema de fons és que la responsabilitat social corporativa (RSC), entesa moltes vegades més com una mesura de màrqueting o una moda, "té data de caducitat". Ha anat molt lligada al cicle econòmic i es practica només quan l'empresa guanya diners, però s'abandona quan hi ha una crisi, explica.

L'autor  L'autor afirma que no només és possible "fer el bé a la feina" sinó "fer el bé amb la feina" 

Rovira (Barcelona, 1974), que també va ser president de l'associació de joves empresaris, Aijec, afirma a l'obra que "una filosofia empresarial enfocada a fer el bé amb les coses que fem, més que fer només bé les coses, pot suposar l'èxit comercial". 

La clau radica en què aquest concepte i aquesta manera de veure el món formi part de l'ADN de l'emprenedor i impregni la seva organització. El que diferencia la responsabilitat social corporativa del que ell denomina 'responsabilidad social competitiva' és que, en aquest cas, "l'empresari crea el seu negoci des d'un principi basant-se en el factor social com a element diferencial sense perdre de vista la rendibilitat".

Això requereix deixar enrere la caritat i la filantropia i apostar per "l'excel·lència en la gestió", com a via per oferir un plus no només als clients, cada vegada més conscients socialment i defensors de valors com la sostenibilitat, sinó als treballadors i totes aquelles altres persones que tenen relació amb la companyia, com per exemple, els proveïdors. Mobilitat sostenible, energies renovables, aliments ecològics... Cada vegada són més les iniciatives.  

Notícies relacionades

Perquè no és només una qüestió de l'empresa de la que és soci Rovira amb Albert Campabadal, que és un centre especial de treball líder a Espanya en la prestació de serveis amb persones discapacitades i que supera amb escreix els llindars legals de contractació establerts, sinó que hi ha "molts exemples en tots els sectors". Aquests abasten des del sector financer, amb Triodos Bank; fins al turístic, amb projectes com Biohotels, o l'energètic, amb la cooperativa Som Energia. 

Però també hi ha casos en què les companyies o els seus gestors van optar per fer de la transformació la seva millor taula de salvació, com és el cas d'Ecoveritas, sorgit d'un dels fundadors de Caprabo, Cafès Novell o la firma d'embotits Salgot.

Temes:

Llibres Empreses