El 20% de llars més pobres suporten gairebé la mateixa càrrega fiscal que el 10% més ric

El conjunt de les llars espanyoles suporten una pressió fiscal al voltant del 26,74% de la seva renda, percentatge que arriba al 28,21% per als 3,6 milions de famílies amb menys nivell d'ingressos (el 20% del total). Un informe publicat aquest dimarts per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) revela que la pressió fiscal que recau sobre les llars amb menys renda (el 20% del total) només és superat pel bloc del 10% de llars de més poder adquisitiu, per als quals la càrrega fiscal se situa en el 29,92%.

Les dades de l'informe corresponen a l'exercici 2013. Els canvis fiscals culminats en l'útlima legislatura han aprofundit en la desigualtat, segons els autors de l'informe, doncs encara que el 2015 es va corregir la pujada de l'IRPF aprovada al desembre dle 2011 no ha sigut així amb la pujada de l'IVA del 2012, que es manté. 

IMPOSTOS INDIRECTES I COTITZACIONS

“La singularitat” que les famílies amb menys renda suportin la mateixa càrrega fiscal que les de més renda es deu, segons els autors de l'informe, al fet que el pagament d'impostos indirectes (IVA, impostos especials i transmissions patrimonials), que són iguals per a tots els ciutadans, representa un pes més gran en la renda de les famílies amb menys ingressos. El 21% d'IVA d'una tarifa telefònica de 30 euros (6,1 euros), per exemple, és igual per a tot tipus de famílies, però pesa més en les d'ingressos molt baixos.

A més, l'existència d'una base de cotització mínima a la Seguretat Social (764,40 euros al mes) fa que les famílise amb menys renda paguin un determinat nivell de quotes encara que els seus salaris siguin més baixos que aquest mínim.

EL JOC DELS IMPOSTOS

En sentit contrari, els impostos indirectes representen una càrrega relativa més baixa per a les famílies amb un nivell de renda més alt. A més, els salaris més alts es beneficien de l'existència de bases màximes de cotització que fan que, per molt alt que sigui un sou, només es cotitzi a la Seguretat Social per un màxim de 3.642 euros al mes.

En realitat la capacitat redistributiva dels impostos es limita pràcticament a l'impost sobre la renda, ja que és l'únic que sí que fa que pagui un percentatge més alt qui obtingui més renda.

L'estudi arriba a la conclusió que els que contribueixen a la solidaritat del conjunt dels contribuents són, per un costat, el 20% dels de menys renda i, per l'altre, el 10% de més renda.

 “Això deixa en un paper molt modest la capacitat redistributiva dels ingressos”, ha valorat el director de Fedea, Ángel de la Fuente. En mitjana, els impostos espanyols amb prou feines ajuden a corregir en un 2,82% la desigualtat de renda entre les famílies. Les polítiques de prestacions públiques, no obstant, ajuden a retallar en un 33% la distància entre les famílies amb menys i més renda.

METODOLOGIA

L'estudi presentat per Fedea inaugura la sèrie ‘Observatori sobre el repartiment dels impostos entre les famílies espanyoles' a la qual la fundació vol donar continuïtat en els pròxims anys. Els seus autors són Julio López Laborda (Universitat de Saragossa) i Jorge Onrubia (Universitat Complutense de Madrid), que han participat aquest dimarts en la presentació pública, juntament amb Carmen Marín (Fedea).

En pròximes dates Fedea preveu presentar un estudi similar des de l'òptica de les prestacions i la despesa pública, segons ha avançat De La Fuente.

Per a l'anàlisi sobre la càrrega fiscal dels impostos a les llars s'ha pres com a punt de partida l'Enquesta de Pressupostos Familiars i l'Enquesta de Condicions de Vida elaborades per Institut Nacional d'Estadística (INE).

A partir d'aquestes dades s'han agrupat el nombre total de famílies en 5 grups (cada un d'ells amb 3.653.302 famílies), ordenats de menor nivell de renda (una mitjana anual de 7.205 euros en el primer grup) a més (a partir de 45.241 euros anuals). El primer grup també inclou famílies amb rendes negatives (per exemple, un autònom que paga en quotes més del que ingressa).

L'1% MÉS RIC

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

L'estudi, a més, divideix en dues meitats el grup del 20% de famílies de més renda i separa l'1% de les famílies que més guanyen. Són un total de 182.665 llars a tot Espanya amb ingressos anuals entre 133.721 i 438.728 euros. Per a aquest 1% de les famílies espanyoles, la càrrega fiscal és del 33,10%.

Els autors de l'informe han calculat què paguen les famílies per impostos directes (IRPF, Patrimoni i cotitzacions socials a càrrec del treballador) i indirectes (IVA, impostos especials, transmissions patrimonials i primes d'assegurances). La relació entre aquests pagaments i les rendes totals dóna com a resultat el percentatge de càrrega fiscal que, per al conjunt de les famílies, se situa en el 26,74%.