Lagarde: "No estem alarmats però sí alerta"

La reunió que aquesta setmana celebra el Fons Monetari Internacional a Washington està servint per constatar que l’economia global no està en crisi, però el marge d’error per esquivar un estancament prolongat s’està esgotant. «Hi ha molts motius per estar preocupats», va dir ahir la directora gerent de l’organisme internacional, Christine Lagarde. «No estem alarmats, però sí alerta». Lagarde va reclamar accions concertades per rellançar un creixement més inclusiu davant la creixent impressió que la riquesa generada està deixant al marge les classes mitjanes i els pobres, un escenari que, segons el seu parer, dóna ales a «les veus proteccionistes i a la fragmentació».

    No tot són males notícies. Encara que els riscos han augmentat des d’octubre, una estabilitat més gran dels preus del petroli, les accions dels bancs centrals i una sortida menor de capitals de la Xina han contribuït «a millorar el sentiment». Però són urgents noves mesures per apuntalar una recuperació sostinguda. «És possible que no puguem elevar els estàndards de vida, reduir la desocupació i els nivells de deute», va dir Lagarde en l’agenda política presentada per l’FMI. A l’organisme el preocupa en gran manera l’impacte que podria tenir una sortida del Regne Unit de la Unió Europea, així com la pressió que el flux de refugiats de Síria està exercint sobre els països d’acollida, especialment al Pròxim Orient.

RECUPERAR EL VIGOR

Tot i així, Lagarde va mirar d’enviar un missatge d’optimisme. «Creiem que l’economia global pot reparar els llegats [de la crisi], recuperar el vigor i fer-se més inclusiva, però la resposta política ha de ser més ràpida i profunda». Per un costat, els bancs centrals han de continuar pel camí actual. L’exministra de Finances francesa va aplaudir la política d’interessos negatius adoptada pel Banc Central Europeu per fomentar la concessió de crèdits, una mesura que «té efectes positius». I va insistir que són necessàries polítiques fiscals que estimulin el creixement, així com noves reformes estructurals per potenciar l’ocupació o liberalitzar els serveis.

AJUSTOS FISCALS

No obstant, Lagarde va matisar que aquells països amb un alt endeutament hauran d’adoptar nous ajustos fiscals. A aquest grup pertany Espanya, que arrossega un desfasament pressupostari del 5%, bastant per sobre de les exigències de Brussel·les. El director d’Assumptes Fiscals de l’FMI, Vitor Gaspar, va dir la vigília que Espanya haurà de tornar a recórrer a la tisora. Més retallades per rebaixar el dèficit i un deute que, segons les estimacions del Fons, rondarà aquest any el 99% del PIB i només baixarà fins al 96% el 2019. 

    «A mitjà termini requerirà un ajust fiscal considerable que hauria de fer-se a un ritme mesurat». Gaspar va reconèixer que els elevats nivells del dèficit públic han coincidit amb «un fort creixement econòmic», de manera que ens podem preguntar si potser la seva prescripció no contribuirà a la frenada de l’economia espanyola.

    L’any passat va créixer el 3,2% i aquest any l’FMI espera una expansió del 2,6%, més que cap altra economia industrialitzada. Per impedir que el creixement descarrili, Gaspar va recomanar un ajust «gradual, moderat i mesurat». Ara com ara, el Govern pretén renegociar amb Brussel·les els terminis per complir amb els objectius del dèficit. Es vol guanyar un any, fins al 2017, una negociació que el ministre d’Economia en funcions iniciarà durant la 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

reunió que avui mantindrà amb el comissari europeu Pierre Moscovici.

    Lagarde va abordar les vergonyes destapades pels papers de Panamà reclamant noves mesures per tapar els forats que encoratgen l’elusió fiscal. «Quan les regles semblen beneficiar uns quants, el risc és evident», va afirmar la directora del Fons.