Grafè: el material que revolucionarà el món

Hi ha un material que probablement revolucionarà la majoria d’indústries. Es diu grafè, és hiperfi, flexible i té una gran conductivitat, i encara que fa ja anys que se’n parla, és ara quan s’estan veient les primeres aplicacions reals d’aquesta substància. Al Mobile World Congress (MWC) es van veure algunes mostres, com ara bateries ultraràpides o pantalles flexibles, però el grafè està cridat a revolucionar el món.

Tècnicament, el grafè és un material bidimensional, consistent en una sola capa d’àtoms de carboni pur disposats en una retícula hexagonal. És molt lleuger –cinc vegades més que l’alumini–, flexible i 200 vegades més resistent que l’acer, i a més té altres qualitats, com la seva gran conductivitat de la calor i l’electricitat i, sobretot, que resulta barat.

A la pràctica amb grafè es poden construir molts dels elements que ja coneixem però amb un cost més baix, menys impacte i amb més prestacions. Observat per primera vegada el 1964, no va ser fins al 2004 quan els investigadors Andre Geim i  Konstantin Novoselov el van redescobrir i el van descriure amb exactitud en un estudi que els va valer el premi Nobel de física el 2010.

«Molts materials compleixen alguna de les característiques del grafè. Però tan sols un les uneix totes, cosa que obre unes possibilitats enormes», va destacar Novoselov a l’MWC, on va ser un dels convidats estrella. El professor Frank Koppens, de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Barcelona, té moltes esperances en aquest material. «L’electrònica canviarà molt. És difícil comparar com serà el seu impacte amb el passat, però tot fa indicar que realment serà una cosa semblant a una revolució. És un material únic», va explicar a EL PERIÓDICO.

L’ICFO va ser el coordinador del pavelló del grafè a l’MWC, una zona on es van reunir empreses i institucions que investiguen aquest material i que, per primera vegada, van presentar proves reals de productes fabricats amb aquesta substància. Una d’aquestes empreses era Zap Go, una companyia amb base a Oxford que elabora carregadors de grafè. «El nostre primer producte serà un carregador de bateria realitzat amb grafè. Pensant en el futur, es podran introduir també bateries de grafè als mòbils, i gràcies a les seves propietats serà possible carregar el telèfon en tan sols cinc minuts», va afirmar a aquest diari Tim Walder, director financer de l’empresa.

PRODUCTES

Un altre dels productes que s’han pogut veure en el congrés són pantalles flexibles fetes amb grafè. «Les seves possibilitats són impressionants. D’aquí uns anys la gent podrà portar el mòbil al canell», destacava un membre de l’equip de FlexEnable, que mostrava una pantalla tàctil de 4,7 polzades i un gruix del panell de tan sols 0,03 mil·límetres. Altres companyies exposaven sensors de llum (transparents, flexibles i de baix consum, poden prendre forma de braçalet per mesurar el ritme cardíac) o una samarreta amb tintes conductives que emeten so quan es toquen. «Els mòbils flexibles seran una realitat d’aquí uns anys, i a més amb bateria de càrrega ultraràpida», prediu Koppens.

Però la tecnologia mòbil no és l’únic sector que canviarà gairebé del tot. «El sector de l’automòbil és un dels que més se’n beneficiarà. Estem parlant de bateries més lleugeres i amb més capacitat, a més de tota mena sensors. En el futur, per què no, un xassís de grafè, més lleuger i resistent seria possible, assenyala Koppens.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

La indústria aeronàutica també se’n beneficiarà, per exemple, amb ales i peces més lleugeres, o el sector de la salut, amb sensors flexibles, incrustables sota la pell, o en la roba de la gent, per a la monitorització de les constants vitals de qualsevol ciutadà.

Encara hi ha barreres que s’han d’anar superant. Entre elles la fabricació del mateix grafè, que encara ha d’evolucionar. «Encara s’ha d’investigar molt perquè pugui arribar a gran escala. Veurem alguns productes realitzats amb grafè en el pròxim lustre, però no crec que se’n faci un ús massiu fins almenys d’aquí 10 anys», prediu Koppens.