La Xina agita els mercats

L'arrencada d'any a les borses mundials s'ha convertit en una tempesta perfecta en què els mercats financers capegen el temporal al ritme dels vaivens de la Xina, l'enfonsament del petroli i les pitjors perspectives de creixement del món avançades aquesta setmana pel Banc Mundial. Dijous, per segona vegada la mateixa setmana, la borsa xinesa ha tornat a enfonsar-se per sota del nivell del 7%, i ha saltat novament el mecanisme automàtic que va entrar en vigor l'1 de gener passat pel qual es tanca automàticament el mercat atrapant-hi els inversors. Xangai va tancar amb una abrupta caiguda del 7,32%, mentre que Shenzhen va patir un daltabaix del 8,35%. 

Així, la sessió de cotització del parquet asiàtic va durar tan sols 28 minuts, la sessió més curta de la seva història, cosa que va desfermar el pànic dels inversors. L'estupor generat en els mercats va obligar les autoritats xineses a anunciar la fi d'aquesta mesura que ha estat en vigor tan sols quatre dies, dels quals dos ha hagut d'utilitzar-se. "Actualment els efectes negatius són més grans que els positius. Per tant, la Comissió Reguladora del Mercat de Valors de la Xina ha decidit suspendre l'interruptor automàtic per mantenir l'estabilitat dels mercats", va assegurar en un comunicat el portaveu de l'organisme, Deng Ke. Els números vermells asiàtics de la matinada es van traslladar automàticament a les borses mundials que van registrar ahir una jornada de caigudes generalitzades en què l'Ibex 35 va arribar a caure més del 3%, per acabar tancant amb un descens de l'1,5% que li va permetre salvar el nivell dels 9.000 punts. Totes les borses europees van viure la mateixa sort, mentre que els EUA van arrencar la jornada també amb retallades. 

¿Estem davant d'una nova crisi borsària, com va alertar ahir el magnat George Soros? ¿O es tracta de turbulències transitòries? L'inversor nord-americà conegut per desfermar una tempesta financera fa 23 anys que va acabar per fer sortir del sistema monetari la lliura esterlina va assegurar ahir que "la Xina té un problema d'ajust important". "Jo diria que equival a una crisi. Quan veig els mercats financers, hi ha un seriós desafiament que em recorda la crisi que vam tenir el 2008", va comentar Soros, en referència a l'any en què va caure el gegant financer Lehman Brothers.

En tot cas, el que s'amaga darrere de l'enfonsament de les borses asiàtiques no esta gaire lluny del que va generar fortes turbulències l'estiu passat i està relacionat amb el fet que el gegant asiàtic presenta pitjors perspectives de creixement. El Banc Mundial calcula que el PIB xinès avançarà aquest any el 6,7%, menys del previst i una xifra considerada insuficient per a un país amb una població de 1.200 milions de persones. La institució considera que un aterratge forçós en la segona economia del planeta podria tenir un efecte contagi, no només entre altres països veïns amb què la Xina manté importants relacions comercials sinó també amb la resta de grans emergents així com amb les economies desenvolupades. 

El gegant asiàtic va depreciar una altra vegada ahir la taxa de referència del iuan respecte al dòlar, la rebaixa més grans des de l'agost passat. El Banc Central de la Xina ha anat deixant fluctuar la seva moneda per guanyar competitivitat, encara que nega que es tracti d'una devaluació encoberta. En tot cas, que la Xina abaixi el valor de la seva moneda permet que guanyi competitivitat en els mercats exteriors amb les exportacions, però també envia un avís a navegants: l'economia tira menys del que ho hauria de fer. 

Notícies relacionades

Les borses europees obren amb caigudes després del tancament dels parquets xinesos

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Les previsions del Banc Mundial ofereixen un panorama poc encoratjador per a aquest any. El món creixerà aquest any el 2,9%, és a dir, el 0,4% menys del que el mateix organisme predeia fa uns mesos. Dins del mapa mundial, l'Amèrica Llatina no creixerà gens, es quedarà en el 0%, i això vol dir més pobresa al món. Molt capital invertit a l'Amèrica Llatina s'està movent cap als EUA, que ha començat a apujar els tipus d'interès i ofereix més seguretat i més bones perspectives per a l'estalvi.

El professor del IESE Antonio Argandoña explica que la recuperació econòmica mundial és feble. "Tenim un problema a curt i mitjà termini i encara hi ha molts núvols negres que poden entelar la recuperació", explica. Per Argandoña, hi ha un país, els EUA, que presenta unes bones perspectives de creixement, però molts altres països grans, com la Xina o el Brasil, que patiran i la baixada de la demanda mundial també es tradueix en menys demanda de petroli i matèries primeres, cosa que pressiona els preus a la baixa. "El món no està millorant, tampoc a Espanya", sosté. Per l'economista José Carlos Díez, la caiguda de les borses s'explica per tres factors: la pujada de tipus als EUA, la punxada de la bombolla borsària a la Xina i la frenada del comerç mundial. "El creixement mundial està pesant en els mercats, les perspectives són pitjors", sosté Díez. L'eurozona no queda al marge d'aquesta inèrcia, ja que, segons Díez, està immersa en un estancament del qual no aconsegueix sortir ni amb els estímuls del Banc Central Europeu. Tot apunta que els vaivens en els mercats financers van per llarg d'acorda amb l'evolució de les primeres economies del planeta.