Els catalans paguen fins a tres punts més d'IRPF

Catalunya continua sent una de les comunitats amb l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF) més elevat. L’actual Govern en funcions manté la mateixa tarifa autonòmica que va deixar el tripartit amb José Montilla com a president el 2010. En unes ocasions per mantenir el volum d’ingressos i en altres, com en aquesta última, per les pròrrogues pressupostàries que han marcat els seus mandats, la veritat és que l’Executiu de CiU en les dues legislatures en què ha portat el timó de la Generalitat ha optat per tenir un impost de la renda dels més alts d’Europa, només superat per algun país nòrdic o Bèlgica.

L’IRPF és un impost compartit entre l’Estat i les comunitats autònomes. El Govern central té potestat per legislar i posar el tipus que consideri sobre el 50%, mentre que les comunitats el posen sobre l’altre 50% i la seva part en les deduccions personals i familiars. El fet que Catalunya i altres autonomies no hagin modificat els seus trams fa que el resultat final de la tributació sigui diferent per a un contribuent o per a un altre en funció de quina sigui la seva residència.

«A Catalunya, la part autonòmica de la tarifa s’ha mantingut des del tripartit, mentre que l’estatal ha anat baixant amb la reforma de l’IRPF, que va entrar en vigor l’any passat», explica Josep Maria Noguera, de JM Noguera Assessors. L’Executiu presidit per Montilla va incloure dos trams més en la tarifa perquè els salaris més alts paguessin més i, per tant, perquè el tribut fos més progressiu. És un pas que després va seguir el Govern del PSOE, amb un gravamen per sobre dels 300.000 euros anuals.

ELS TIPUS MÀXIMS I MÍNIMS / En l’exercici actual, el tipus màxim del tribut a Catalunya és del 48% per sobre de 175.000 euros, tres punts més del que tributen els mateixos ingressos en altres territoris que han seguit la política de l’Estat en la rebaixa del principal gravamen que recau sobre la persones físiques. El tipus mínim també és més alt, del 21,5%, davant  del 19% de la resta, però a partir de 17.707,20 euros en comptes de ser a partir dels 12.450 previstos en el tram estatal.

Encara que aquesta diferència afecta tots els trams de bases imposables, les rendes més penalitzades en termes absoluts en comparació amb altres territoris són les més altes, les quotes tributàries de les quals són també més quantioses.

Una de les conseqüències de la política tributària de la Generalitat es nota especialment en les retencions, que estan subjectes a una única escala que fixa l’Estat. Aquesta té uns tipus més baixos que els corresponents a Catalunya, per la qual cosa alguns contribuents hauran de pagar més al fer la declaració de la renda o rebran una devolució menor, segons explica Bruno Domínguez, soci de Fiscal de Baker & McKenzie Advocats.

La tarifa de l’IRPF a Catalunya no només suporta uns tipus més elevats sinó que compta amb el doble de trams que l’estatal: 10 en comptes de cinc.

Encara que des de l’oposició CiU va criticar la mesura de crear més trams a l’IRPF per part del tripartit, després la va mantenir. Amb posterioritat, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va assegurar que l’Executiu català no es podia «permetre abaixar l’IRPF atesa la situació de les finances». En aquesta etapa, després que el PP apugés l’IRPF després d’accedir al poder, el tipus marginal màxim de l’IRPF es va situar a Catalunya en el 56%, amb la qual cosa era el més alt del món, juntament amb el de Suècia.

Notícies relacionades

Catalunya, Espanya i l'IRPF

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

ALTRES COMUNITATS / Andalusia, la comunitat amb aquest tribut més elevat juntament amb Catalunya, ha decidit rebaixar dos punts lineals el gravamen per a aquest any 2016, però no per a les rendes per sobre dels 60.000 euros anuals. Aquesta mesura, segons l’Executiu andalús, suposarà deixar d’ingressar uns 120 milions d’euros. A la comunitat governada per Susana Díaz (PSOE), amb el suport de Ciutadans, existeixen dos trams de tarifa addicionals del 23,50% per sobre de 60.000 euros (total del 46% amb el tram estatal) ; i del 25,50% (total del 48% amb el tram estatal) per sobre dels 120.000.

En altres comunitats autònomes, com a Extremadura, també es van incloure trams addicionals a la tarifa, però el gravamen és una mica més baix.