De parada a emprenedora

Soledad Domínguez, de 29 anys, és ara una emprenedora en atur que coneix tots els tipus de contractes per a una mateixa feina. Tan bon punt va acabar el grau superior de ceràmica, va començar a treballar en una empresa de la ciutat. Un contracte en pràctiques, sí, però li permetia descobrir totes les facetes d’aquesta activitat. Després d’un petita parada, que va aprofitar per apuntar-se a l’Inem i a diversos cursos online d’idiomes, disseny web i community manager, que no va arribar a acabar «perquè les plataformes eren dolentes i et desmotives», va passar a un contracte com a ajudant (40 hores setmanals i un sou de 800 euros). Però la crisi va arribar al sector, i després de dos anys i d’experimentar el retard en les nòmines, els caps van parlar amb ella. Va sentir el relat habitual en aquests casos: no hi ha ingressos, la cosa va malament i hem de prescindir de tu. 

A canvi, li van oferir seguir col·laborant amb ells esporàdicament. Segons explica, ni li van suggerir que s’havia de fer autònoma per tenir cobertes les assegurances socials, transmetent que seria una cosa molt puntual i de poca envergadura. «Vaig acceptar perquè era jove, vivia amb els pares i els diners només eren per a les meves despeses», diu. En els bons moments va arribar a cobrar més que abans, i això li va permetre comprar-se un cotxe i anar-se’n a viure amb el nòvio, però també li va requerir més hores de treball.

Estudi de disseny

Notícies relacionades

L'atur de llarga durada s'enquista

El paradigma dels 'minijobs'

Soledad va aguantar així quatre anys, fins que van començar els endarreriments a l’hora de cobrar. «M’estava perjudicant físicament i psicològicament», detalla. «Em vaig posar malalta cinc cops seguits de l’estrès que tenia, i quan em vaig recuperar l’últim cop vaig plegar», recorda.

Amb el temps cotitzat gairebé no tenia atur i se li va acabar aviat. La solució va venir de la seva parella. Informàtic de professió i empleat en una subcontracta de l’administració regional, van decidir que era el moment d’emprendre junts. El treball estable d’ell permet sobreviure i pagar el lloguer, així que tots dos es van embarcar fa mesos en un estudi de disseny gràfic que, de moment, «funciona bé» i amb el qual ella col·labora temporalment. «Encara no dóna per a un sou, però sí que cobrim despeses», explica, amb l’esperança posada en el fet que el 2016 treballi per a petites empreses, de manera que pugui tenir un ingrés mensual. J. C.