Com viure amb el salari mínim o la pensió més baixa

Enrique Sánchez ja està fent comptes sobre les coses què pot fer amb la pujada de la pensió pujada pensió que cobrarà a partir del gener. Però els càlculs s'acaben amb rapidesa: 1,6 euros més al mes, 22,4 euros a l'any, donen molt poc de si. Un cafè més al mes, un dinar de menú en tot l'any o tres entrades per al cine. Aquest jubilat forma part de la creixent legió de pensionistes i empleats en precari que se les enginyen per subsistir amb prestacions o sous sota mínims.

"Aquesta és la segona pujada del 0,25% que viuré. El pitjor és que, en realitat, el valor de la pensió baixa per l'augment d'algunes factures com la de la llum", lamenta Sánchez. Després de treballar durant 44 anys com a dissenyador gràfic, es va haver de prejubilar l'any passat, amb 61 anys i una paga de 670 euros. Va ser víctima del sistema de càlcul de la pensió de la Seguretat Social, al tenir més pes els seus últims anys de cotització, en els quals va haver de tancar el seu estudi de disseny i començar a cobrar la desocupació i la renda d'inserció, i també va resultar perjudicat per l'avançament de la jubilació. Com a conseqüència d'això, els seus ingressos mensuals han caigut al voltant d'un 55% des del moment que encara treballava fins ara. 

VIDA AUSTERA

"La situació t'obliga a portar una vida austera, de mínims, i a renunciar a moltes coses per a tu i per als teus familiars", explica Enrique Sánchez. "He tornat a anar al cine després de molts anys perquè la meva filla m'ha regalat unes entrades per veure 'Star Wars'", afegeix. Després d'accedir a la jubilació, veu amb preocupació l'evolució del sistema de la Seguretat Social, per les seqüeles que tindrà sobre les pensions que cobraran els joves en el futur: "S'ha de repartir més la riquesa. El canvi potser ve per la força, perquè no es pot tenir els joves al parc sense oferir-los feina".      

Els joves que aconsegueixen feina joves  pateixen sovint un viacrucis amb contractes precaris, sous baixos pròxims al salari mínim interprofessional, que pujarà l'1% el 2016, i jornades inacabables. El Dídac, que prefereix no revelar la seva identitat per por de represàlies, cobra una mitjana de 3,3 euros per hora efectiva de treball, uns 700 euros al mes per més de 50 hores a la setmana com a cambrer en un restaurant de Barcelona mitjançant una empresa de treball temporal (ETT). Dins de la precarietat, el Dídac guanya més ara que en la seva anterior feina, en una hamburgueseria de menjar ràpid, en què percebia entre 400 i 500 euros per un contracte a temps parcial que li impossibilitava buscar altres feines, encara que la mitjana de la retribució era de 6,5 euros.

HORES EXTRES SENSE COMPENSAR 

"Vaig deixar la feina per buscar-ne una altra a jornada completa. Ara guanyo més al mes, però a costa de treballar moltes més hores", assegura aquest home en la trentena. Abans de la crisi, les empreses pagaven en negre aquelles hores addicionals a un preu molt per sota de la tarifa oficial, però ara ja ni s'esforcen a compensar els allargaments de jornada. "Si et queixes, la resposta és sempre la mateixa: allà hi ha la porta oberta, que és molt gran, si vols marxar". 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Es va emancipar molt jove vivint en pisos compartits i ara ha optat per traslladar-se fora de Barcelona per buscar un lloguer més econòmic de 500 euros al mes que paga juntament amb la parella. Per si mateix, seria impossible pagar aquest lloguer i es veuria obligat a tornar a penjar anuncis per compartir pis amb desconeguts, com ha fet des dels 16 anys.

La seva situació laboral l'ha portat a ajornar sense data la represa dels estudis de la carrera de Comunicació perquè li resulta impossible pagar els 2.000 euros de matrícula d'un curs complet.