¿Risc de contagi?

El Grexit o sortida de Grècia de l'euro és un escenari percebut com a real i factible pels mercats. La majoria d'experts i centres d'anàlisis de bancs i institucions financeres van començar a enviar ahir informes als seus clients en què dibuixaven escenaris possibles davant l'impagament del deute avui per part de Grècia, el corralito decretat a la banca grega i la convocatòria d'un referèndum diumenge que s'ha plantejat en termes de plebiscit sobre la permanència o no del país a l'euro. El gran dubte és si es produirà un contagi de la crisi grega a la resta de països de l'eurozona i, de manera especial, als països perifèrics.

¿Com es pot blindar l'eurozona si Grècia acaba sortint de l'euro? No existeix cap precedent de l'actual situació des que es va crear el selecte club de la moneda única i, per tant, és impossible estimar-ne els efectes polítics i econòmics. De fet, no hi havia hagut mai un control de capitals com el grec, a excepció del de Xipre, a la zona euro. «Estem en una situació extraordinàriament incerta que generarà molta volatilitat en els mercats durant els pròxims dies», va afirmar un informe del servei d'estudis de Bankia.

Els mercats van emetre ahir el primer senyal d'alarma. L'Ibex 35 va tancar amb un retrocés del 4,56%, la pitjor caiguda des de l'agost del 2012. La resta de places europees van finalitzar la jornada amb importants pèrdues, sobretot, els països perifèrics: Portugal va caure el 5,22% i Milà, el 5,17%. París va cedir el 3,74%; Frankfurt, el 3,56%, i Londres, l'1,97%.

El 'bazuca' del BCE

Per la seva part, el BCE va utilitzar el bazuca del programa de compra de deute sobirà (Quantitative Easing, QE) per mantenir estables les primes de risc dels països perifèrics, que es van anotar pujades, però moderades. El banc central pot injectar 60.000 milions d'euros al mes en compra de títols de deute públic a través d'un programa que es pot ampliar en volum i en termini de temps.

Els experts assenyalen que la principal diferència entre les crisis grega dels anys 2010 i 2012, i el fort contagi que van suposar per a Espanya, Itàlia, Portugal i Irlanda, consisteix en la capacitat actual d'acció del BCE, que aleshores no existia, i els tallafocs que pugui establir de la mà dels mecanismes de què disposin les institucions europees. En aquest sentit, el director de Conjuntura i Estadística de la Fundació de Caixes d'Estalvi (Funcas), Ángel Laborda, va considerar ahir que «una possible sortida de l'euro d'aquest país no crearà cap problema greu que freni les economies europees perquè el Banc Central Europeu (BCE) té la lliçó molt ben apresa i impedirà que es produeixi cap contagi».

L'economista i analista de mercats José Carlos Díez es va sumar a la tesi que actualment existeixen tallafocs que abans no existien. «Però el risc de contagi existeix i és elevat per més que el Govern espanyol ho negui. La percepció que el projecte de l'euro no és sòlid pot generar atacs especulatius», va afirmar ahir Díez.

Una visió que xoca frontalment amb l'anàlisi del Govern espanyol ahir, que va descartar cap efecte sobre l'economia espanyola. «Els espanyols poden estar tranquils perquè Espanya està blindada davant un procés de contagi de Grècia», va afirmar el ministre d'Economia, Luis de Guindos.

No va ser pas l'únic país «perifèric» que va llançar ahir missatges de tranquil·litat a la ciutadania. Portugal, que va ser rescatat l'any 2011, també es va afanyar a assegurar que «no hi ha comparació entre la situació dels dos països malgrat que tots dos van requerir l'assistència financera internacional», segons va dir ahir el viceprimer ministre, Paulo Portas.

Les firmes d'anàlisis dibuixen diversos escenaris possibles amb diferents nivells de risc. Bankia estima tres opcions. 1) No hi ha més negociacions entre Grècia i els creditors, se celebra un referèndum diumenge i surt com a resultat el no a l'acord i es perfila una sortida de Grècia de la unió monetària amb conseqüències greus per a l'economia de l'eurozona. 2) S'arriba a un acord in extremis i es desconvoca el referèndum o bé l'Executiu hel·lè defensa el sí a l'acord. 3) Les negociacions segueixen interrompudes, se celebra el referèndum i el resultat és sí, escenari en què probablement Syriza hauria d'abandonar el Govern, es configuraria un Executiu d'unitat nacional i es convocarien eleccions.

La gran incògnita és quin seria el pla de contingència que posaria en marxa el BCE i la zona euro per frenar el contagi en el cas d'un escenari advers. De moment, els plans no s'han fet públics.

Notícies relacionades

No temeu el 'corralito', temeu el 'corralón'

Grècia: últimes notícies del 'corralito' i la negociació, en directe

«La possibilitat que Grècia sortís de l'euro era molt real des de fa mesos, de manera que es pot esperar que tant el BCE com la Unió Monetària i els mateixos governs plantegin mesures de contingència amb la finalitat que la situació no es desboqui», afirma el servei d'estudis de Banca March.

Fonts europees van explicar ahir que passi el que passi, la crisi grega passarà factura. «La credibilitat de la zona euro quedarà molt tocada», afirmen a Brussel·les.