PROPOSTES CONTRA L'OPACITAT DE LES entitats BANCÀRIES

Brussel·les inclou Andorra entre els 30 paradisos fiscals

La Comissió Europea posa en una llista negra l'opinió dels Estats

A principis del 2016 es presentarà la reforma de l'impost de societats

3
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTÍNEZ
BRUSSEL·LES

Des que l'OCDE va treure Andorra de la llista de paradisos fiscals fa tres anys, el principat ha firmat més d'una vintena d'acords en matèria d'intercanvi d'informació fiscal, encara que no hi haurà transferència automàtica de dades almenys fins al 2018. Això explica que potser la primera llista negra de paradisos fiscals que acaba de presentar la Comissió Europea també l'inclogui entre els països o territoris «no cooperatius» en matèria de lluita contra el frau i l'evasió fiscal.

La llista inclou una trentena de països de tot el món, quatre d'ells europeus: Andorra, l'illa de Guernsey, al Canal de la Mànega, dependent de Regne Unit, Liechstenstein i Mònaco. A més a més, també hi figuren tres territoris de l'Àsia, entre ells Hong Kong,  tres més de l'Àfrica, cinc d'Oceania i 15 a Amèrica, la majoria petites illes del Carib, a més de Panamà i Belize.

«Aquesta llista no ve de la nostra opinió subjectiva. Volíem tenir una llista europea que reflectís de la millor manera possible les opinions i els punts de vista dels Estats membres. No hem inventat res. Són territoris que estan inclosos en almenys les llistes negres nacionals de 10 Estats membres», va explicar ahir el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici.

Aquesta fotografia de l'opacitat en els comptes bancaris és la prova que l'«ambició» de transparència de la comissió que lidera Jean-Claude Juncker traspassa les fronteres de la Unió Europea (UE) i que ja ha arribat l'hora de posar ordre en un tema en  què existeixen enormes divergències.

CASOS DIFERENTS / «Hi ha polítiques i pràctiques molt diferents. Alguns Estats membres compten amb llistes negres, altres no. Alguns adopten represàlies i altres no», va destacar Moscovici.

Aquesta estratègia fragmentada «no és ni clara ni transparent i no serveix per evitar que determinades multinacionals eludeixin pagar impostos a la UE», va advertir el comissari, que va subratllar que només «una posició forta d'Europa contra els paradisos fiscals» donarà «als Estats membres una força col·lectiva més gran per resistir-se al fet que les seves bases tributàries es vegin amenaçades».

El mapa de paradisos vol servir precisament per conscienciar tots  aquests territoris a cooperar més i a adoptar els estàndards internacionals acordats al G20.

Es tracta d'una de les novetats del nou pla d'acció que no tan sols busca més transparència fiscal a l'exterior. També pretén evitar l'evasió fiscal dintre de les fronteres europees amb mesures per modernitzar la fiscalitat de les empreses i evitar que es repeteixin casos com el de les planificacions fiscals agressives destapades a finals de l'any passat per l'escàndol Luxleaks i que han permès a centenars de multinacionals tributar una ínfima part desviant els seus beneficis.

LES MULTINACIONALS / «No proposem fixar un tipus mínim, però és inacceptable que algunes multinacionals facin grans beneficis i no paguin impostos dintre de les nostres fronteres», lamentava el comissari europeu, que és militant del partit socialista francès.

Notícies relacionades

La intenció de Brussel·les és presentar a principis del 2016 una nova proposta per crear una base comuna de l'impost de societats.  Una idea que ja va llançar l'anterior Executiu comunitari i que no va reeixir per falta d'acord al Consell. En aquesta ocasió, Brussel·les avançarà per etapes per evitar el bloqueig però l'objectiu és establir una base comuna obligatòria i no facultativa com en l'intent anterior. Això sí, cada país serà el que determinarà el tipus de l'impost de societats.

«Les reformes de l'impost de societats no són populars i alguns s'hi oposaran. Però s'han de canviar les coses perquè els sistemes d'imposició responen amb debilitat als xocs», va advertir.