Competència destapa una gran trama en la recollida de residus

La CNMC sanciona amb 98,2 milions 39 empreses, entre elles ACS, FCC, Sacyr i Ferrovial

Les companyies es repartien clients i licitacions d'ajuntaments i intercanviaven informació

Un camió abandona un abocador de ferralla a Catalunya tras deixar-hi els residus.

Un camió abandona un abocador de ferralla a Catalunya tras deixar-hi els residus. / XAVIER JUBIERRE

3
Es llegeix en minuts
P. ALLENDESALAZAR / MADRID

L'existència de pràctiques de manipulació del mercat en molts àmbits de l'economia espanyola és «òbvia, el que és difícil és demostrar-ho». Així ho reconeixien ahir fonts de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) després d'anunciar una de les actuacions contra aquesta mena de comportaments més importants de les realitzades al país. L'organisme ha sancionat amb 98,2 milions d'euros, una de les multes més altes, 39 empreses i tres patronals de gestió de residus industrials, recuperació de paper i cartró, i sanejament urbà (recollida d'escombraries, neteja viària i sanejament d'aigües).

Entre les empreses sancionades figuren grans grups constructors i de serveis, com ACS (23,2 milions), FCC (16,8 milions), Sacyr (15,2 milions) i Ferrovial (13,6 milions), a més a més de l'empresa familiar Saica (5,3 milions). Aquestes cinc grans empreses del sector suposen gairebé el 75% de la multa.

De Catalunya, a més a més del cas de FCC, hi figuren companyies com Cespa (filial de Ferrovial), Hera Tratesa, TMA, Tradebe, Ecoimsa, Amboil, Rua Papel, Sebastià Llorens, Alianplast, Recuperació de Pedreres i Trisa (controlades per FCC), Marcel Navarro i Griñó Ecològic, a més de l'Associació Catalana d'Empreses de Serveis de Residus (ACESER) i firmes d'altres comunitats amb instal·lacions catalanes, com la basca Recypilas i la madrilenya Irmasol.

DURANT ANYS / Les empreses implicades portaven a terme des de fa anys (en alguns casos, des de 1999) una «pràctica concertada global de repartiment del mercat», mitjançant la qual es respectaven els clients públics i privats respectius, es repartien els nous clients i les licitacions dels ajuntaments, i intercanviaven informació comercial sensible (clients, ofertes presentades a aquests clients...), a més a més d'utilitzar les patronals per coordinar-se.

L'operativa no estava centralitzada, però sí molt estesa geogràficament, amb un bon nombre de casos destapats a Madrid, Sevilla, Màlaga, País Basc, Ceuta i Melilla. «És com si funcionés un càrtel», expliquen les fonts.

A més a més, al posar-se d'acord de cara a les licitacions dels ajuntaments, l'«entramat estava suportat pels contribuents», que es veien obligats a pagar més. Un exemple és el d'un contracte de residus urbans a la perifèria de Madrid. Un acord entre ACS, FCC i Ferrovial va fer que quedés desert el concurs de 542 milions pel baix preu ofert, de manera que l'ajuntament va haver de deixar el servei a FCC, que ja el gestionava.

La investigació va arrencar a començaments del 2012 quan durant una inspecció a unes empreses de residus sanitaris de Balears, la CNMC va recopilar informació que li va permetre començar a estirar el fil. Així s'han aconseguit acreditar «desenes de conductes» contràries a la normativa de competència que han afectat ajuntaments grans, petits i mitjans.

'E-MAILS' PROBATORIS / Moltes de les conductes han pogut ser acreditades mitjançant e-mails interns incautats en inspeccions a les seus de les empreses, en què es llegeixen comentaris del tipus: «Amb aquesta empresa estem en un període de no agressió», «aquesta empresa és teva, ¿no?» o «em sembla bé un preu per a les seves aigües de fora de Catalunya. (Però amb) Les d'aquí no vull embolics».

Notícies relacionades

Les sancions són equivalents al 3% de la facturació de les companyies, però ponderat per alguns aspectes com el grau de participació i el temps en què se n'ha estat beneficiant. Des de l'organisme s'admet que el perjudici econòmic causat podria ser més gran que la sanció imposada.

Les empreses sancionades recorreran la decisió de la CNMC. Els seus arguments aniran en línia amb els del conseller Fernando Torremocha, que en un vot particular ha rebutjat la multa per entendre que les pràctiques detectades estaven en molts casos prescrites i que la multa està motivada de forma insuficient i contradictòria.