La llei d'horaris comercials catalana estarà suspesa durant cinc mesos

La llei d'horaris comercials és un dels esculls en les relacions entre el Govern de la Generalitat i l'Executiu de Mariano Rajoy. Les diferències s'hauran de resoldre en un termini de cinc mesos, temps que s'ha donat el Tribunal Constitucional per decidir la legalitat o no d'un marc legal en principi restringit a l'àmbit autonòmic i en què el Govern del Partit Popular ha trobat un nou front de conflicte en el marc de les tensions sobiranistes.

La llei d'horaris comercials, que regula l'activitat comercial, és la bretxa que ha trobat el PP en la seva croada per la liberalització en favor de les grans superfícies i en contra del criteri de diverses administracions autonòmiques i els petits i mitjans comerços. El ple del Tribunal Constitucional (TC) va suspendre aquest dimecres la llei catalana d'horaris comercials després d'admetre a tràmit un recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern.

QÜESTIÓ CONSTITUCIONAL

L'article 161.2 de la Constitució permet a l'Executiu impugnar una norma autonòmica, i obliga el Constitucional a suspendre-la cautelarment mentre resol el litigi. El marc normatiu basc i català estan al punt de mira. El Congrés, el Senat i els Parlaments autonòmics disposen d'un termini de 15 dies per personar-se en el procés i formular al·legacions.

TESI DEL GOVERN

La tesi del Govern és que la normativa catalana és més restrictiva que la legislació estatal. El màxim horari setmanal d'obertura comercial que estableix la Generalitat és de 72 hores, davant les 90 hores del marc estatal. "La regulació de la Generalitat vulnera la legislació estatal dictada en la matèria a l'establir un règim més restrictiu per a la llibertat comercial que el contemplat en la normativa bàsica estatal aplicable en tot el territori nacional en els següents aspectes", argumenta l'Executiu.

ELS LÍMITS

El Govern de Mariano Rajoy aclareix que, si bé la Generalitat de Catalunya té competència per ordenar el seu comerç interior i dictar la seva normativa autonòmica, ha de tenir en compte els "límits" establerts a l'article 149 de la Constitució, que concedeix a l'Estat la competència per dictar normativa bàsica en la matèria. El Govern d'Artur Mas reivindica les seves competències en defensa del que sempre han denominat un model comercial propi i que no ha suscitat demandes de canvi per part dels ciutadans.

ELS PUNTS DE CONFLICTE

Les principals diferències entre els marcs comercials són tres: les hores màximes d'obertura, els períodes de rebaixes i la superfície màxima dels establiments de lliure obertura. 

Notícies relacionades

El Tribunal Constitucional suspèn la llei d'horaris comercials catalana

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

En el cas de les rebaixes, la normativa estatal és completament liberalitzadora, mentre que la catalana la restringeix a períodes concrets (les tradicionals rebaixes d'hivern i estiu).

En el cas de la lliure obertura, la normativa estatal estableix que poden obrir tots els dies de l'any els establiments de menys de 300 metres quadrats de superfície d'exposició i venda (siguin quins sigun els productes que venguin), exclosos els pertanyents a empreses o grups de distribució que no tinguin la consideració de petita i mitjana empresa. En el cas de la normativa catalana, aquesta superfície es limita a 150 metres quadrats. En general, el marc legal català és més restrictiu (vegeu la taula per tipus de comerç).