Els Godia, una família del règim que va apostar pel sector immobiliari

El pare de Liliana Godia, Francisco, va ser el primer pilot espanyol de la Fórmula 1

Francisco Godia, en una imatge d’arxiu, durant la seva etapa de pilot de fórmula 1.

Francisco Godia, en una imatge d’arxiu, durant la seva etapa de pilot de fórmula 1. / ARXIU

1
Es llegeix en minuts

Liliana Godia ha estat els últims anys una de les dones més influents d'Espanya, tant des de l'òrbita cultural com empresarial. La seva influència i riquesa provenen d'un empori empresarial que va impulsar el seu pare, Francisco Godia, i que s'ha canalitzat a través de BCN Godia, societat amb uns fons propis d'uns 100 milions d'euros i a través de la qual ha realitzat importants inversions immobiliàries, a més de ser un dels instruments tenidors de part de les participacions que la família manté a Abertis (i fins fa poc de l'hotel W), entre altres incursions. Les infraestructures, el turisme, les telecomunicacions i fins i tot la gestió logística han conegut el pes del cognom Godia. En el pla cultural, Liliana Godia s'ha fet un lloc d'honor a través de la Fundació Godia, referent mundial en la difusió de l'art.

Notícies relacionades

Els fonaments de Liliana Godia s'assenten en el seu pare, Francisco Godia, mort el 1990 i que va ser considerat l'oficial més jove de l'Exèrcit de Franco durant la guerra civil. Al llarg de la seva vida, va alternar el món de l'empresa amb la seva afició a les carreres d'automòbils. Va ser el primer pilot espanyol de la Fórmula 1 quan, el 1945, va debutar al circuit de Montjuïc, al volant d'un Hotchkiss. El 1949, es va donar a conèixer de forma internacional quan va participar en les 24 hores de Le Mans, juntament amb Juan Jover Sañés, amb l'equip oficial Delage. Entre el 1954 i el 1958 va disputar el Campionat del Món de fórmula 1 pilotant automòbils Maserati. El 1969 es va retirar de la competició activa, però va continuar vinculat al món del motor i va ser decisiu a l'hora de construir el Circuit de Catalunya.

La família Godia va viure l'auge del triomf econòmic durant el franquisme. Vinculats pels historiadors al porciolisme, la família va augmentar la seva fortuna al voltant de l'exalcalde de Barcelona José María de Porcioles i de personatges il·lustres de l'època com Juan Antonio Samaranch, Mariano Calviño, expresident d'Aigües de Barcelona, i el lletrat Jaime de Semir, màxim exponent dels principals bufets d'advocats. La família de Pedralbes també va mantenir llaços estrets amb Emilio Botín pare, i es van convertir en tradicionals impulsors dels negocis del Banco Santander a Catalunya.