L'FMI tem que la prima de risc d'Espanya pugui arribar als 750 punts

Nou toc d'atenció de l'FMI als països de l'eurozona. En la reunió que celebra a Tòquio, la institució que presideix Christine Lagarde ha advertit que el retard en l'aplicació de les reformes pot agreujar notablement la crisi de la zona euro i provocar un despalanquejament dels bancs de la regió molt pitjor del previst, així com intensificar el fenomen de sortida de capitals des dels països de la perifèria de l'euro cap a les economies del nucli de la regió. Si això es produeix, en el cas d'Espanya podria arribar a suposar un empitjorament de fins a 1,9 punts percentuals en la previsió de creixement del Producte Interior Brut (PIB) per al 2013 que se sumaria a la caiguda de l'1,3% prevista per l'FMI, i que, per tant, en el pitjor dels escenaris previstos per la institució, podria arribar a caure un 3,2%, mentre que la prima de risc espanyola arribaria a 750 punts bàsics.

L'última edició de l'Informe Global d'Estabilitat Financera de l'FMI, presentada aquesta matinada al Japó, alerta que els temors a una ruptura de l'euro han provocat una extrema fragmentació dels mercats de finançament a la regió, intensificant les pressions perquè els bancs, especialment els d'aquells països en dificultats, redueixin els seus balanços, cosa que es traduiria al seu torn en més restriccions al crèdit. De fet, l'FMI considera que la perifèria suportaria el pes més gran d'aquestes restriccions creditícies, que, si es compleix l'escenari base del Fons, suposaria un descens del 9% en la concessió de crèdit a la perifèria, però que en l'escenari més negatiu plantejat per l'entitat podria representar un descens de fins al 18% en el flux de crèdit.

Compra de deute

Aquest agreujament de les perspectives ha portat la institució a revisar a l'alça les xifres estimades de reducció d'actius per als grans bancs europeus respecte al seu informe d'abril i ara calcula que podrien arribar en el seu escenari base fins als 2,1 bilions d'euros, equivalents al 7,3% del total d'actius, al finalitzar el 3, davant els 2 bilions d'euros previstos a l'abril. Així mateix, en un escenari de polítiques febles o deficients, el Fons estima que els 58 grans bancs europeus analitzats haurien de reduir actius per un import de 3, bilions d'euros, el 12% del total.

L'informe de l'FMI subratlla que, malgrat la millora de les condicions financeres registrada en les últimes setmanes gràcies a l'anunci d'un pla de compra de bons per part del BCE, qualsevol estratègia que confiï exclusivament en mesures de liquiditat per resoldre la crisi té poques possibilitats d'èxit a llarg termini. "Encara que el suport de liquiditat per part del BCE és essencial, no és suficient per contenir les forces que amenacen de danyar la integració dels mercats i la política monetària comuna", assenyala.

La unió bancària i fiscal

Pel que fa a això, la institució internacional considera que la fragmentació actualment en curs a la zona euro només es pot revertir mitjançant polítiques de llarg abast, incloent les enfocades a trencar el cercle viciós entre bancs i emissors sobirans, mesures per a la recapitalització i resolució d'entitats, així com mitjançant progressos creïbles cap a la unió bancària i fiscal de la zona euro.

"La confiança en el sistema financer mundial és molt fràgil", malgrat que la recent evolució dels mercats financers hagi estat favorable, assegura l'FMI, que insisteix que el retard en l'aplicació dels ajustos i reformes necessàries només serveix per agreujar les dificultats.

Sortida de capitals

Notícies relacionades

L'FMI rebat les previsions de creixement del Govern central

Guindos manté la incertesa sobre el rescat d'Espanya

Com a símptoma d'aquesta intensificació de la crisi l'FMI destaca la sortida de capitals des de la perifèria de la zona euro cap al nucli central de la regió "a un ritme típicament associat a crisi de divises". "Tant Espanya com Itàlia han patit sortides de capitals a gran escala en els 12 mesos anteriors al mes de juny passat", assenyala l'FMI, que xifra en 296.000 milions d'euros, el 27% del PIB espanyol el 2011, la dada corresponent a Espanya, mentre que en el cas d'Itàlia la sortida de capitals va sumar 235.000 milions, equivalent al 15% del PIB del 2011.

"La retirada d'inversors estrangers del mercat de bons de la perifèria respon a gran part d'aquests fluxos, especialment en el cas d'Itàlia, mentre que a Espanya tindrien una base més àmplia", explica el Fons.