Anàlisi

El paperot dels socialistes

2
Es llegeix en minuts
Carlos Elordi
Carlos Elordi

Periodista

ver +

Per si no estava ja prou clar, el pas que va fer ahirJosé Luis Rodríguez Zapateroconfirma el greu error polític que va cometre el maig passat, quan va decidir prolongar la legislatura malgrat la formidable derrota que el PSOE havia patit en les eleccions municipals i autonòmiques. Perquè des d'aleshores el seu Govern no ha fet res més que navegar sense rumb, a mercè de les pressions externes, estrangeres i espanyoles, adoptant mesures que, a més de ser impopulars, contradiuen el que queda de l'ideari socialista. Amb això no només no ha aconseguit millorar les possibilitats electorals del PSOE, sinó que ha compromès el futur mateix del partit.

La reforma de la Constitució per introduir-hi una norma que limiti la despesa de l'Estat i la de les autonomies és una imposició del Govern d'Angela Merkel,i la seva acceptació per part deZapateroestà destinada fonamentalment a convèncer l'opinió pública alemanya que no és cap disbarat que el seu país recolzi financerament el nostre. Amb el més elemental dels arguments: que Espanya aplica les regles germàniques. Però aquestes normes responen a tradicions polítiques i constitucionals específiques, a una trajectòria que poca cosa té a veure amb la nostra.

Donades les circumstàncies terribles en què es troben el nostre deute públic i privat, segurament no hi havia més remei que acceptar aquesta imposició. Però això no obsta perquè la introducció en la nostra carta magna d'un element estrany i molt rellevant constitueixi un fet extraordinari que, a mitjà i llarg termini, pot propiciar un canvi substancial de la concepció del nostre Estat de les autonomies. Un fet que s'haurà produït amb una facilitat injustificable, sense cap mena de debat, com si no tingués importància.

Notícies relacionades

Els socialistes han carregat damunt les seves espatlles la responsabilitat d'un pas que pot portar al calaix de les andròmines totes les posicions que el seu partit ha mantingut fins ara en la matèria. Un PP cada vegada més marcat per les seves actituds neocentralistes s'ha salvat d'haver de fer aquest paperot, d'enfrontar-se a la part de l'opinió pública que possiblement s'haurà pres la mesura com una ofensa. I segurament sense haver perdut ni un sol vot, qui sap si havent-ne guanyat algun gràcies a la nova imatge de debilitat que acaben de donar els seus rivals. Es pot sospitar que al PSOE li hauria anat bastant millor si la reforma l'hagués proposat un Govern de la dreta.

Alfredo Pérez Rubalcaba semblava ahir superat pels esdeveniments. La seva explicació dient queZapaterol'havia convençut de l'oportunitat de la reforma constitucional quan li va dir queMariano Rajoyhi estava d'acord és, com a mínim, molt pobra. La seva insistència a defensar l'opció contrària fins fa unes setmanes tampoc millora la seva imatge de bon calculador. Però el pitjor per a ell, resultats electorals a part, és com orientarà a partir del 20-N la seva tasca de líder de l'oposició en aquesta matèria, que tot indica que serà crucial en la futura legislatura.