La rebaixa del ràting dels Estats Units tanca una setmana de pànic

L'economia mundial i el projecte europeu es troben en un estat de màxima emergència després de viure la setmana més negra des de l'inici de la crisi financera. Dissabte a la matinada, l'agència de qualificació Standard & Poor's va clavar l'estocada final a una economia global que ranqueja. Va rebaixar la qualificació dels Estats Units, que per primera vegada en la seva història perd la triple A. D'aquesta manera, la primera potència del planeta acaba de quedar-se sense el segell de màxima qualitat que s'atorga a les economies més solvents.

Als EUA li sortirà més car finançar-se, precisament en un moment en què comença a oferir símptomes de recessió i acumula un deute públic de 14 bilions de dòlars (el 102% del seu PIB). Des de començament d'any, el país ha crescut de mitjana per sota de l'1% del PIB, mentre que el consum, que representa el 70% de la seva activitat econòmica, es va estancar al juny.

La Xina, el seu principal creditor, no va desaprofitar ahir l'ocasió de representar la seva nova supremacia enfront d'uns EUA en hores baixes i va acusar l'Administració de Barack Obama de patir «addicció a l'endeutament» i protagonitzar «baralles polítiques sense visió de futur».

¿En quina situació queda el món amb uns EUA assetjats per primera vegada pels mercats i amb un projecte europeu sense rumb? L'editorial del diari britànic Financial Times es titulava ahir La insuportable lleugeresa dels líders i afirmava: «En la guerra i en la política, un col·lectiu pot ser soscavat per la pèrdua d'un líder. Sense ningú que replantegi el sentit i el camí, els soldats de peu, desmoralitzats, són preses del pànic i la desorientació».

L'última setmana és la prova evident de la falta de lideratge de les principals economies del planeta, les que fins ara han guiat Occident. I els mercats financers busquen, a més a més de solvència financera, lideratge polític. I si no troben una seguretat en la primera i ni un indici del segon, fugen espantats a buscar valors segurs, com ara l'or. O bé ho aprofiten per enriquir-se a costa del més feble.

La setmana es va iniciar dilluns amb un acord complicat als EUA per elevar el sostre de deute. La primera economia del món no podia pagar les factures si no ampliava la seva capacitat d'endeutament i amenaçava de suspendre pagaments. Republicans i demòcrates es van embrancar en una batalla política que va situar les finances nord-americanes en el centre de l'atenció del món. El planeta seguia les negociacions polítiques contenint la respiració. L'acord va arribar en l'últim moment, però no va calmar els mercats. La minoria d'Obama al Congrés i la falta de sintonia entre els dos partits no ofereixen esperances que l'economia es pugui ordenar, eixugar els excessos i complir els seus compromisos.

Els dubtes es van estendre a Europa: dimarts la borsa espanyola va caure a plom i el deute sobirà va superar el rècord dels 400 punts bàsics. A partir d'aquest moment, la setmana va anar cada vegada pitjor i l'euro es va situar al límit de la seva supervivència.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

El contagi a la zona euro té una explicació doble. Per un costat, l'economia nord-americana és la locomotora del capitalisme mundial. Les principals economies del món, també de l'Amèrica Llatina i de l'Àsia, tenen les seves reserves en dòlars. Per l'altre, el motiu del contagi és la debilitat de la zona euro. El projecte econòmic fa temps que va a la deriva per la falta de govern polític i per les desavinences sobre com rescatar les economies que tenen problemes. La primera setmana d'agost ha estat l'escenari perfecte dels desacords polítics.

Mentre Espanya i Itàlia patien el pitjor atac especulatiu de la seva història, la cancellera alemanya Angela Merkel continuava fent vacances al Tirol. Van créixer les pressions perquè el Banc Central Europeu (BCE) intervingués comprant bons espanyols i italians per frenar la sagnia del deute. I en el consell del BCE, els alemanys una vegada més van insistir a no oferir ajudes als països més febles. Només divendres, Merkel va despatxar per telèfon amb Nicolas Sarkozy. Alemanya creu que els països de l'euro han de resoldre els atacs als seus mercats per la via de fer els deures, és a dir, de reduir el dèficit i fer les reformes. La corda política es continua tibant, amb més probabilitats que de tant estirar-la, al final es trenqui.