La mansió del doctor

Hi ha llocs en què el temps s'atura. La Torre Enric Cera (a la cantonada dels carrers de Vico i de Freixa) n'és un. L'estil noucentista amb un marcat estil alpí segueix sent la principal característica de l'immoble encarregat a l'arquitecte Enric Sagnier pel prestigiós metge i farmacèutic Enric Cera.

«Aquesta torre és una de les poques a Barcelona considerada un bé cultural d'interès local», explica Meritxell Jubany, gestora cultural i encarregada de recopilar la informació per a la rehabilitació de la torre, que ara es destinarà a oficines.

L'immoble, de 1.132 metres quadrats i envoltat de jardí, va començar sent la casa d'estiueig del doctor Cera, la seva dona Ana Carreras i els seus quatre fills, però el 1914, a causa d'un problema de salut d'un dels nens, el matrimoni va decidir convertir-lo en la vivenda familiar. Cera estava convençut que estar enmig de la naturalesa ajudaria el seu filla recuperar-se.

La preocupació de mantenir unida la família va portar Cera a adquirir les finques adjacents, on va construir tres cases més, una per a cada descendent. «La filla petita, María Luisa, va ser qui es va quedar aquesta torre, la més gran», explica Jubany.

L'elecció de l'arquitecte i les nombroses facilitats de què disposava la vivenda, com la calefacció central, l'oratori i les seves pintures, la van convertir en una vivenda moderna i trencadora en la seva època. «El meu avi era un emprenedor i sempre buscava el més modern», recorda Beatriz Torra-Balari Cera, neta d'Enric Cera.

María Luisa va mantenir la torre com a punt de trobada familiar fins a l'any 2005, quan Núñez i Navarro va comprar l'immoble, encara que les obres no van començar fins al 2014. Durant aquests vuit anys la casa ha estat tancada, però s'han anat fent diferents estudis. Jubany comenta: «Va ser molt emocionant quan al desembre van venir alguns familiars i van recordar els moments viscuts en aquesta torre».

Vida social activa

La casa familiar, que reunia cada any més de 100 persones, estava formada per un soterrani, una planta baixa, el primer pis i les golfes, on hi havia les dependències del servei. «Aquesta torre ha sigut el nucli familiar durant 100 anys i s'hi han celebrat diferents festes, com la missa del gall, el sopar de Nadal, i fins i tot batejos i casaments», detalla Torra-Balari.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

A més de la família, diverses personalitats com Dalí, Picasso, Miró, Lorca i Balenciaga, entre molts altres, van visitar la torre. Als seus salons també es van celebrar concerts privats de piano a càrrec de la intèrpret Alicia de Larrocha. «Si les cases no tenen vida, no tenen sentit», recalca Torra-Balari.

Mauricio Torra-Balari Cera, net del doctor, també coincideix amb Beatriz: «En aquesta casa sempre hi ha hagut vida. I ara n'hi tornarà a haver».