un veÍ DE SANTS-MONTJUÏC... Ferran Adrià, xef internacional

«Hem creat un diàleg entre Montjoi i Montjuïc»

Ja en el compte enrere per reobrir El Bulli a Cala Montjoi (Roses), les hores del rellotge del xef Ferran Adrià giren al BulliLab, als peus de la muntanya de Montjuïc. Allà arriba a peu cada dia, des de casa seva a Sants l'enginyós gastrònom.

Ferran Adrià, al pati de  BulliLab, al carrer de Mèxic, on treballa.

Ferran Adrià, al pati de BulliLab, al carrer de Mèxic, on treballa. / DANNY CAMINAL

2
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Si algú, caminant pels voltants del CaixaForum, a la falda de Montjuïc, es troba Ferran Adrià (l'Hospitalet de Llobregat, 1962), pot ser que sigui quan el xef internacional arriba o surt del seu lloc de treball, el BulliLab. És un superloft de 1.800 metres quadrats, situat a l'estructura d'una antiga fàbrica tèxtil, que després va ser un aparcament, i que és propietat de la família Serrahima. Si la coincidència té lloc al migdia, és molt probable que Ferran Adrià hagi sortit a comprar-se una bossa de pistatxos a la botiga del barri.

Així de natural i senzill. Fruita seca per a una ment privilegiada, alimentada també per una voluntat insòlita i tenaç d'examinar els secrets, no de la gastronomia, sinó de l'eficiència i recursos que doten la gastronomia de singularitat, innovació i prestigi universal.

Adrià cou a Montjuïc la teoria que posaran en pràctica cuiners i comensals del seu restaurant a Cala Montjoi (Roses), quan aquest reobri l'any que ve. «El BulliLab ha sigut el nostre pont. De Montjoi a Montjuïc, hem creat un diàleg», expressa Adrià.

Bulliografia

Aquest diàleg de què parla Adrià, quan ell torni a Cala Montjoi, no cessarà. Perquè, tantes hores cada dia de la setmana formulant-se als peus de Montjuïc una qüestió rere una altra sobre el que és visible i invisible, des del més innovador fins al més ancestral art culinari, van enfilant també el primer arxiu, biblioteca i museu expositiu sobre gastronomia, la Bulliografia, que mostrarà el llegat d'El Bulli. ¿Per a què serveix el coneixement si no es divulga?

La Bulliografia és un voluminós plat que tothom podrà degustar. «S'ha quintuplicat la feina que prevèiem. Hem creat continguts i ara els redactem. Tota la nostra tasca va molt lligada a la divulgació», explica el, durant aquests últims anys, veí de Sants-Montjuïc. Tot això que explica, la seva exposició a CosmoCaixa -Sapiens, comprendre per crear, (fins al 31 de maig)- ho explica superbé.

L'espai que el va enamorar

Encarant el moment de transformar el BulliLab en la Bulliografia, Ferran Adrià recorda el moment en què va arribar al local. «Me'n vaig enamorar a l'entrar, perquè és un espai increïble», diu. «I la situació és fantàstica. Estic a 12 minuts de l'AVE, i a uns 10 de l'aeroport. Això és molt interessant per viure i treballar», puntualitza qui fa uns 80 viatges a l'any fora de Catalunya.

En AVE o en avió, Adrià expandeix pel món el seu coneixement. I al tornar no enyora res de les altres ciutats, perquè estima Barcelona i se sent profundament barceloní. «No sé si som conscients del que tenim», reflexiona. Ell camina per la ciutat tant com pot. «Tenint tan a prop la casa de la feina com he triat sempre, quantes hores dec haver guanyat anant cada dia a peu a treballar durant 30 anys...», diu Adrià.

Notícies relacionades

Des del BulliLab, sobretot, el que més freqüenta a peu és el barri veí del Paral·lel, on el seu germà Albert desenvolupa el seu enginy a la cuina. «El que han fet ell i els germans Iglesias per la transformació d'aquesta avinguda és brutal», destaca el Ferran.

Al mercat d'Hostafrancs, el que té més a prop de casa, «hi sol anar més la meva dona», precisa. «Junts anem a caminar per Creu Coberta i aprofitem molt Les Arenes: el cine, la FNAC, i jo em compro un con de pernil del Tomás, aquestes paperines són tan bona idea», considera qui surt cada dia de casa molt aviat, i sempre amb dues hores de feina ja feta.