Anar al contingut

GENT DE SANT MARTÍ

Jofre Palau: «L'Ateneu dóna accés econòmic a la cultura»

ÓSCAR HERNÁNDEZ
BARCELONA

Jofre Palau (Barcelona, 1981) viu al Clot i pel Clot. Allà va néixer i va estudiar. Va anar a l'Agrupament Escolta K-2, a l'Ateneu del Clot. Després va estudiar formació professional molt a prop per ser electricista (treballa de tècnic de manteniment en un centre educatiu). Al complir 25 va accedir a la universitat i va estudiar Sociologia. Un dels seus treballs de carrera va ser sobre l'Ateneu del Clot, un pla de viabilitat que l'any passat el va portar a la presidència de l'entitat, que compta amb 200 socis i ofereix desenes de tallers i activitats als veïns. Palau s'enorgulleix quan parla de l'Ateneu, que aviat complirà 35 anys. Després de passar per tres locals diferents, l'Ateneu del Clot resideix des del 2008 al carrer de la Muntanya, en una antiga fàbrica de sabó que conserva un forn amb xemeneia, actualment un símbol d'aquest club ciutadà.

-¿Com neix l'Ateneu del Clot?

-Va ser el 1978, pel desig d'un grup de veïns del barri de crear una entitat sense ànim de lucre per oferir activitats als ciutadans i ser un punt de trobada per desenvolupar les seves inquietuds.

-Han passat molts anys. ¿Segueix vigent, el model de l'Ateneu?

-I tant. Ara amb la crisi s'han recuperat valors que s'havien perdut, com l'associacionisme i l'altruisme. A més, l'Ateneu permet aglutinar les persones per desenvolupar projectes i fer activitats. I ofereix accés a la cultura, als que en són socis i als que no, a preus molt econòmics. Ara la gent té menys diners i aquí pot trobar oportunitats. També com a associació aconseguim coses que un de sol no podria fer. Aquí demostrem que l'individualisme no és gaire positiu, i menys en aquests temps que corren.

-Va fer un treball per a la universitat amb les coses bones i dolentes que té l'Ateneu. ¿Pot fer un resum d'aquell balanç?

-El que té de bo l'Ateneu és que ofereix moltes activitats, com tallers de joieria, restauració, sevillanes i ball de saló, tarot i ioga, i així fins a 25 de diferents. A més, aquesta entitat és molt oberta i ofereix un model alternatiu de vida. I una cosa negativa que hi vaig detectar és que començava a haver-hi un desànim generalitzat perquè l'associacionisme havia perdut força; hi havia desmotivació.

-I des que apliquen el resultat d'aquell estudi, ¿què han aconseguit?

-Hem augmentat el nombre de socis, els tallers, l'afluència i les ganes de fer coses. L'Ateneu és un espai de trobada i intercanvi. En aquest espai, a més, hi ha sinergies entre els diferents grups, amb interessos diferents, com la fotografia o el ball, i es creen relacions humanes, que s'havien perdut.

-¿Com divulguen les seves activitats?

-Tenim pocs recursos, perquè aquí tots som voluntaris. Però el nostre objectiu és situar l'Ateneu al mapa. Les xarxes socials ens permeten fer difusió a baix cost, però també muntem parades informatives i participem en fires i actes per mostrar què som, què fem i què pretenem.

-Però tenen ràdio.

-Sí. Ràdio Ateneu del Clot és un projecte creat per socis. Abans emetíem per internet, però ara l'Ajuntament ens deixa utilitzar una emissora de La Pau (89.5 FM). Ja tenim nou programes, de futbol, d'actualitat, d'humor... I estem oberts a més. Amb la Fundació Surt integrem joves a través de la ràdio, que arriba a tota la ciutat.

-¿Són una entitat indignada?

-L'entitat és apolítica, més aviat diria apartidista. Es fa política i es dialoga, sempre des del respecte. S'accepta qualsevol pensament. La crisi econòmica i social afecta molta gent i intentem donar resposta i facilitats. Per exemple, col·laborem amb una comissió contra els desnonaments del barri i els oferim el nostre local per reunir-se. L'Ateneu no se'n pot quedar al marge. Ens impliquem, però no prenem posició.

-¿I la independència?

-Com a entitat no hem tocat aquest tema. Això és una cosa que han de decidir els socis en conjunt, no la junta. Si ells decideixen agafar aquest camí, ja es veurà. Tot ha sigut tan ràpid que no ens hem decidit.

-¿Socis immigrants?

-No s'hi solen inscriure, ni acostumen a apuntar-se als tallers, però hem tingut una noia marroquina que estava interessada en el curs de sevillanes.

0 Comentaris