ruta A gràcia

Molt més que merceries

Vetes i fils al barri. Si bé no tenen el mateix volum de feina que abans, les merceries més clàssiques de Gràcia han sabut adaptar-se, sense perdre gens l'encant de sempre, als nous temps i a les necessitats d'un districte que s'ha rejovenit sensiblement durant l'última dècada. Són les últimes botigues de vetes i fils.

Clientela tradicional Molt més que merceries Amb lajuda del mercat  Gairebé un museu Costura desestressant Escoltar i assessorar Tres generacions_MEDIA_1

Clientela tradicional Molt més que merceries Amb lajuda del mercat Gairebé un museu Costura desestressant Escoltar i assessorar Tres generacions_MEDIA_1 / PATRICIA GALÁN

3
Es llegeix en minuts
LUIS BENAVIDES

LAS NOVEDADES TRAVESSERA DE GRÀCIA, 321 Gairebé un museu

Les dues portes que té Las Novedades són les que abans separaven la zona de merceria, perfumeria i papereria, de la de roba i teixits.«Avui la part de merceria ha quedat gairebé com a museu, intacta, perquè no hi ha el mateix volum de feina», aclareix Sergi Calafell, tercera generació d'un negoci que funciona des de l'any 1927. I és que no fa tant es necessitaven moltes mans per atendre tots els sastres i modistes que compraven metres i metres de tela.«Ara estic sol, i ja és suficient perquè s'ha convertit en una merceria de barri», afirma Calafell, que per poder fer una mica de caixa necessita vendre roba interior, pijames i bates.

CIURÓ TORRIJOS, 6 Amb l'ajuda del mercat

La merceria Ciuró encara és coneguda com a Ca l'Òscar, el seu anterior amo, molt estimat al veïnat.«Vaig començar com a dependenta de joveneta i fa 20 anys em vaig quedar amb el negoci, encara que en fa cinc que se n'encarrega el meu fill, An-toni López», diu Maria Rosa Ciuró, ja jubilada.«Vinc de treballar en el sector, en una merceria de l'Eixample una mica més especialitzada en decoració, i el públic és molt diferent», explica Antoni López, actual propietari. I és que la merceria Ciuró és una botiga de barri, encara que«hi puguis trobar de tot i més», i està molt ben situada.«Estar tan a prop del mercat municipal ajuda molt», afegeix l'amo.

M. ROSA TARRAGONA SANTA EUGÈNIA, 14 Clientela tradicional

«Els pares de la meva sogra van obrir la merceria l'any 1917. El negoci ha anat evolucionant perquè no pots viure venent només fils i cremalleres», explica Vivian Cartes, que està al capdavant d'un negoci eminentment familiar i que avui està«més centrat en el gènere de punt». L'aparador, com altres botigues de roba, canvia amb la temporada i aquest estiu s'ha vestit de banyadors. Encara que estan ubicats a dos passos de Gran de Gràcia,«els clients vénen per tradició, ja que el carrer de Santa Eugènia no és de pas», assegura Cartes, que ha detectat un rejoveniment de la seva clientela gràcies a l'auge dels cursos de costura i disseny.

LA CARMINA GRASSOT, 73 Tres generacions

La Carmina, l'àvia, va donar nom a la merceria del número 73 del carrer de Grassot, que avui regenta amb tota la il·lusió la seva néta, Gemma Juvé.«Estava treballant en una empresa i quan la meva mare va pensar a jubilar-se vaig decidir agafar-ne el relleu perquè estaria molt més tranquil·la, i guanyaria en qualitat de vida»,manifesta la jove propietària d'un negoci que amb el temps s'ha anat centrant en el tèxtil, sobretot en la roba interior. La merceria La Carmina té una clientela molt fidel,«de tota la vida», i no hi falten mai un parell o tres de cadires perquè puguin trobar-se i fer petar la xerrada.

BARNADÓ TRAVESSERA DE GRÀCIA, 203 Escoltar i assessorar

A la Travessera de Gràcia amb el carrer de Ciudad Real, la merceria de la família Barnadó fa anys i panys que està oberta, tants que el seu actual propietari n'ha perdut el compte.«Sempre hem estat en aquest edifici i vivíem a dalt. Sóc la tercera generació, però no sabria dir quan la van obrir els meus avis», confessa Santiago Barnadó, darrere del taulell des que va complir la majoria d'edat.«A les grans superfícies tenen quatre coses, però aquí trobes de tot. Escoltem i assessorem, perquè els clients se'n vagin contents amb tot allò que necessiten», explica el propietari.

Notícies relacionades

LOLA BOTONA SARDENYA, 359 Costura desestressant

Maria Dolors Junyent va agafar una merceria centenària fa tot just 15 anys i va convertir la seva afició en la seva feina.«Treballava en un sectorc que no hi té res a veure i cosir era el meu desestressant», fa broma. En l'actualitat, al seu local del carrer de Sardenya organitza trobades amb altres persones aficionades, amb diferents nivells, i les unes ensenyen les altres mentre passen una bona estona xerrant.«Des de coses complexes com el patchworkfinsa la costura de supervivència», explica Junyent, que rep a la seva botiga un perfil de públic variat, des de senyores grans fins a universitàries.