Anar al contingut

LA FORÇA DE L'EDAR

Un procés circular amb respecte a l'entorn

La qualitat dels recursos hídrics regenerats a les depuradores és òptima

JULIO MÁRQUEZ / BARCELONA

aguaa06

periodico

Les malalties que van sorgir pel consum d’aigua contaminada al segle XVIII i XIX van exigir un gran control sobre la seva utilització. La reutilització de l’aigua residual va adquirir llavors un estigma, que s’ha mantingut al llarg dels segles. No obstant, a causa de les sequeres, i gràcies al desenvolupament de la tecnologia i la ciència, estan estenent-se pràctiques com la regeneració, on els recursos hídrics tenen totes les garanties de qualitat i higiene. 

L’Estació de Regeneració d’Aigües (ERA), pertanyent a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Prat de Llobregat, disposa de la infraestructura necessària per realitzar la ultrafiltració i l’osmosi inversa. Aquestes tècniques van sorgir a Califòrnia, lloc que com que compta amb un clima mediterrani i pateix sequeres freqüents, va haver de trobar una manera d’aconseguir aigua, per reinjectar en els pous naturals i protegir l’aigua destinada al consum humà.

Tractament 

 L’ERA del Prat de Llobregat es va inaugurar el 2006, just abans de la sequera, anticipant-se a les necessitats del futur. “Estem tractant uns 250 milions de litres al dia, mitjançant un tractament secundari, que torna l’aigua al mar. Aquesta aigua es podria enviar a un tractament terciari que té un potencial per generar 304 milions de litres amb tot tipus d’usos. Una piscina olímpica mesura 50 metres i conté 2,5 milions de litres. Cada dia podríem tractar el que equival a 100 piscines olímpiques. Avui, no obstant, no arribem a tractar a la nostra planta ni una piscina olímpica al dia, tenint en compte que només 60 milions de litres al mes van al terciari, i la utilitat que té va destinada per a usos interns de la planta”, explica Javier Santos, cap de planta de l’EDAR del Prat.

La falta d’implantació a Barcelona es deu, segons Santos, a motius d’estalvi i socials: “S’intenta estalviar des de la política, però a causa de no regenerar, però pot sortir més car si no ho solucionem. Estem sobreexplotant el medi ambient, i això pot tenir efectes en els aqüífers i, en conseqüència, en el consum humà. Per una altra part, l’estigma a la regeneració encara existeix entre la societat espanyola”. 

Futur 

En un futur, l’objectiu de l’EDAR del Prat de Llobregat consisteix a poder recarregar directament les potabilitzadores de l’àrea metropolitana de Barcelona amb l’aigua que es regenera a l’ERA de la planta mateix, després de passar pels tractaments terciaris i quaternaris d’ultrafiltració i osmosi inversa. No obstant, encara no existeix una normativa que ho permeti, i se suma a l’estigma social que encara ha de ser enderrocat per campanyes de pedagogia i sensibilització, que adverteixin de la necessitat de noves formes de tractament de l’aigua amb les quals combatre les sequeres del futur. 

En l’actualitat, només quan hi ha una gran sequera, o de forma preventiva, cada mes, es recarreguen indirectament els aqüífers. En aquest sentit, una de les solucions que s’han desenvolupat, parteix de la premissa que l’EDAR del Baix Llobregat és capaç d’enviar aigua regenerada a les plantes potabilitzadores de l’àrea metropolitana mitjançant la recàrrega indirecta dels rius. L’estació té la infraestructura suficient per bombar l’aigua, riu Llobregat cap amunt, fins a Molins de Rei, on l’aigua acaba al riu. El curs de l’aigua utilitza la seva capacitat autodepurativa i la segueix filtrant, fins que arriba a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Joan Despí, on es tracta i queda apta per al consum. 

Escassetat d'aigua

De fet, en diversos punts d’Espanya, les depuradores ja estan treballant al 100% amb els tractaments terciaris, a causa de l’escassetat d’aigua. “El problema és que no reaccionem fins que no tenim el problema al davant. Sembla que fins que no hi hagi una altra sequera com la del 2008, no s’actuarà. S’ha de prevenir amb temps i evitar que sigui massa tard. Els episodis de sequera aniran en augment, i si no es reaprofiten les aigües residuals, ens quedarem sense aigua humana”, diu Santos.

Els tractaments científics, així com els controls de qualitat, permeten avui assegurar que l’aigua regenerada sigui d’una qualitat òptima. “L’aigua que arribaria al riu Llobregat, a l’altura de Molins de Rei, després del tractament, seria prepotable. Les anàlisis demostren que és millor que la del riu mateix. Així, no caldria preocupar-se per la regeneració d’aigua, ja que milloraria, i enriquiríem la flora i fauna del tram final del riu. És un tema de sentit comú: evitaríem la sobreexplotació de l’aqüífer de Barcelona, ja que la potabilitzadora utilitza els seus recursos hídrics, quan la qualitat de l’aigua del riu és dolenta”, conclou Javier Santos.

0 Comentaris
cargando