Més eficiència mitigaria els efectes de les sequeres

El clima mediterrani és per a tots un motiu d’orgull. És el sinònim de disfrutar de temperatures suaus, poca freqüència de pluja i la possibilitat de fer vida al carrer els 365 dies de l’any. És un tresor i una enveja a nivell mundial, i atreu turisme tots els mesos de l’any. No obstant, l’oasi mediterrani  també té inconvenients. Es tracta d’un clima irregular i això comporta freqüents episodis de sequera, sobretot a les conques internes, on es concentra la gran part de la població.

Catalunya en els últims 100 anys ha sigut susceptible de diversos episodis de sequeres moderades i rigoroses. Els últims casos van ser el 1973, 1985, 1988 i 2008, i hi va haver afectacions importants per a diversos usos de l’aigua i es va estar a prop d’afectar el subministrament de Barcelona.

El canvi climàtic planteja la necessitat de ser més eficients en l’ús de l’aigua, la qual es veurà reduïda a mitjà i llarg termini, ja que disminuiran les pluges, les nevades i, en conseqüència, el cabal dels rius. S’ha de tenir en compte que la sequera és el risc natural que afecta més població i que més danys econòmics causa. Avui dia, l’estat de les reserves d’aigua a les conques internes és del 51%. Per aquest motiu estan actives les mesures que el Pla de Sequera estableix en la fase de prealerta, una vegada les reserves se situen per sota del 60%.

En estat de prealerta es porten a terme mesures d’anticipació, sense efectes directes sobre els usuaris, com l’increment de l’aportació de les plantes dessalinitzadores o la preparació de les infraestructures de reutilització, per possibilitar la seva utilització per a ús agrícola o ambiental en cas de situar-se en fase d’alerta, amb unes reserves inferiors al 40%. Les limitacions sobre el consum de les persones només tindrien lloc en situació d’emergència, arribats a uns nivells de les reserves per sota del 20%.

Solucions innovadores 

La sequera, igual que el canvi climàtic, depèn de tots. L’estalvi d’aigua comença per les petites accions en l’ús domèstic de l’aigua per part del ciutadà; passa per la innovació de les companyies d’aigua a la recerca d’una millor eficiència, apostant per tècniques com la reutilització d’aigua en l’ús industrial o en l’agricultura; i arriba a la pedagogia i divulgació de la importància de cuidar el medi ambient i l’aigua des de les institucions. 

Aigües de Barcelona és un clar exemple d'això i ha desenvolupat una sèrie de mesures de millora en l'eficiència de l'aigua contemplades en el seu Pla d’Acció 2020. L’estratègia inclou deu grans compromisos lligats a les persones, l’aigua i la ciutat, i es concreten en 24 objectius a aconseguir mitjançant diverses accions i iniciatives. Aquest pla d’acció es materialitza a través del Programa de Millora de l’Eficiència Hidràulica, que té com a repte incrementar en 1,5 punts el rendiment del sistema a finals del 2017. La millora equivaldria al consum anual d’una ciutat de 68.500 persones.

Actualització tecnològica

Aquesta millora és destacable, si es té en compte que ja actualment l’índex d’eficiència hidràulica dels 4.500 quilòmetres de xarxa gestionada per Aigües de Barcelona és molt satisfactori, ja que se situa 10 punts per sobre de la mitjana dels proveïments de Catalunya, segons l’Idescat. Respecte a les accions per reduir les pèrdues comercials, s’està portant a terme una campanya d’actualització tecnològica del parc de comptadors, amb comptadors més precisos i amb un sistema de telelectura incorporat. A més a més, s’ha desenvolupat una aplicació que permet identificar de forma automàtica possibles fraus.

Entre les mesures de desenvolupament sostenible d’Aigües de Barcelona, hi ha l’aposta per l’economia circular, la gestió eficient del cicle integral de l’aigua, l’educació en el valor de l’aigua (Barcelona està entre els nuclis de població desenvolupada que menys consumeix per persona: 105 l/habitant, lluny dels 124 l/habitant de Madrid), la lluita contra el canvi climàtic, l’aposta per una ciutat més intel·ligent i resilient, el respecte pels drets bàsics dels ciutadans (Aigües de Barcelona no ha tallat l’aigua davant cap situació de vulnerabilitat), diàleg amb grups de relació, la reutilització, impulsar un teixit empresarial jove i la cura de l’entorn. 

Reptes de futur 

El boom turístic de Barcelona ha repercutit en una ocupació en el sector turístic al voltant del 90%, amb un ritme de creixement superior al 16% anual. Encara que el turisme és bo per a l’economia, comporta reptes de sostenibilitat. Davant d’aquesta tessitura és important plantejar-se quins limitis no s’haurien de traspassar, per no posar en risc els drets elementals dels ciutadans barcelonins, com l’accés a l’aigua potable i el sanejament. 

Notícies relacionades

L'economia circular impulsa la regeneració de terres

"Som uns porcs"

Des de l’any 2000 fins al 2014, les xifres de consum d’aigua a l’área metropolitana de Barcelona han experimentat un gran descens: l’any 2000, 130 litres per habitant i dia, el 2014, 101,1 l/hd. El 2015 i 2016, han vist com augmentava a 102,2 l/h/d i 103,6 l/h/d, respectivament. Dades que poden deure’s als efectes del creixement del turisme en el consum.

Per a José Luis Gallego, divulgador ambiental, urgeixen campanyes informatives dirigides als turistes, acompanyades d’una taxa ecològica que penalitzi severament els que persisteixin en el malbaratament: “Avançar cap a un ús més responsable de l’aigua en el sector turístic és un dels principals reptes per garantir la sostenibilitat d’un model que, en opinió de molts, està començant a morir d’èxit”, conclou.