Javier González, director del Citilab-Cornellà: "L'èxit és que la innovació estigui a l'abast de tots"

23 de novembre de 2007. Després de deu anys del naixement del seu embrió, finalment s'inaugura a Cornellà el Citilab, un laboratori ciutadà per a la innovació social i digital que pretén explorar i difondre l'impacte digital en el pensament creatiu, el disseny i la innovació que sorgeixen de la cultura digital. Com? A través de la formació, la investigació i la incubació d'iniciatives empresarials i socials. Ja han passat deu anys des d'aleshores i Javier González Abad, diplomat en Enginyeria de Telecomunicacions i actual director del Citilab, fa balanç de la primera dècada de vida del laboratori i exposa els principals reptes de futur.

Pregunta. Deu anys de Citilab. Des que va obrir les seves portes el 2007, el projecte ha canviat conceptualment?

Resposta. Citilab segueix responent a la seva raó fundacional: és un laboratori ciutadà que pretén apoderar la gent perquè aprengui a innovar. Això es manté vigent. Tenim una aposta molt forta per la cultura de la innovació i del coneixement, i seguim treballant cada dia per aconseguir que la ciutadania conegui tendències tecnològiques com la intel·ligència artificial, el 'big data' o els drons, entre d'altres.

Al Citilab ens interessa la tecnologia humanista, és a dir, la que aporta al desenvolupament social i econòmic. L'essència no ha canviat. Ara bé, el canvi més gran que s'ha pogut produir en aquest temps és que hem reafirmat la nostra estratègia de treballar en camps com l'educació, l'ocupació i el coneixement.  Ens trobem en un punt de reafirmació que un laboratori ciutadà pot servir per assolir polítiques públiques d'innovació.

---

P. Quina és, el 2017, l'aportació del Citilab a la societat? 

R. Ara mateix, la millor aportació del Citilab és orientar els altres sobre el que ha de ser un laboratori. I ho fem a través de projectes principals com el ‘Colaboratori’, l'objectiu del qual és el desenvolupament

cultural i d'innovació; l'EduLab’, que desenvolupa competències perquè les generacions aprenguin a innovar i ho facin a través de projectes; el ‘LaborLab’, que pretén descobrir noves professions i aconseguir que les ‘startups’ injectin al sistema el seu coneixement per capacitar nous professionals per al futur, i, per últim, el ‘ThinkLab’, que pretén divulgar i reflexionar sobre les polítiques públiques que haurien de desenvolupar la societat del coneixement que volem.

No pot haver-hi societat del coneixement sense societat ni coneixement, i la nostra tasca és que aquest coneixement estigui en mans del ciutadà i que sigui ell qui construeixi la nova societat: inclusiva, col·laborativa i articulada sobre els valors més positius de la gent.

---

P. Quina necessitat ha cobert durant aquests 10 anys el Citilab que estava per cobrir?

R. Penso que per fi hem aconseguit que la gent percebi que existeix un nou dret: el dret a innovar. Aquí la gent ve a fer projectes d'innovació com qui s'apunta a jugar al dòmino. L'èxit es resumeix en una frase: els ciutadans innoven. Per a mi, després de 10 anys, el millor èxit és veure que hi ha ciutadans capaços de fer una samarreta que prediu la meteorologia [un dels últims projectes sortits del Citilab].

L'èxit és la democratització de la innovació, que estigui a l'abast de tothom, independentment de les circumstàncies de cadascú. Veure un amo de casa o un fuster fent una samarreta intel·ligent: aquest el millor valor. En termes quantitatius, la gran aportació és tenir més de 9.000 socis que formen part de la massa crítica a la qual et dirigeixes o que durant aquests 10 anys hàgim portat a terme uns 50 projectes. A més, tenim unes 1.000 persones a l'any formant-se en els nostres cursos; oferim 40.000 usos a l'any i la nostra àrea d'influència és de 50 municipis diferents de Cornellà participant al Citilab.

---

P. Quin ha sigut el repte més difícil al qual s'ha enfrontat el Citilab durant aquesta dècada de vida?

R. La principal dificultat és que es parla molt que hem d'anar cap al disseny i la innovació, però després els recursos per a la investigació i la innovació són escassos. Precisament perquè igual que en el

producte i el servei es veu molt ràpidament el rèdit tangible de la inversió, en innovació social i tecnològica no es veu tan ràpidament perquè treballes a 10 o 20 anys vista i això a l'inversor el fa enrere.

Les nostres dues principals fonts de finançament són l'Ajuntament de Cornellà i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La dificultat més gran que ens hem trobat durant aquest temps és, sens dubte, la crisi econòmica, ja que els recursos públics a llarg termini s'han condicionat. Però també és veritat que quan la gent té una motivació gran és quan realment no hi ha problemes de diners. Sempre dic que el projecte més difícil no és aquell al qual falten diners, sinó il·lusió. Quan tens motivació, passi el que passi, el teu projecte vocacional va cap endavant. 

---

P. De tots els projectes que ha vist en aquests 10 anys, algun li ha marcat especialment?

R. Des del punt de vista ciutadà, m'han cridat molt l'atenció els ‘nous artesans’, un dels 'clubs' que tenim aquí. Fa un parell d'anys, quan hi va haver la moda de la ‘smart city’, uns ciutadans, persones grans entre les quals hi havia jubilats o mestresses de casa, van fer una maqueta de fusta interactiva que, a través de sensors i elements tecnològics, simulava el funcionament normal d'una ciutat. Va començar com una iniciativa espontània entre ciutadans i al final la van acabar venent a l'Ajuntament de Barcelona, que es va interessar pel projecte per fer un programa de formació a les escoles de primària. Per primera vegada, un ciutadà corrent que venia per oci acabava sent el protagonista d'un servei demanat per l'Ajuntament de Barcelona per explicar-los als nens què era una ‘smart city’. 

A més d'aquest exemple, hi ha altres projectes interessants. En l'àmbit educatiu, et diria que 'Scratch for Arduino', un 'hardware' que s'ha propagat pel món i que va ser desenvolupat per 'Smalltalk' al Citilab, i també em sembla molt interessant l'exemple de la moneda social de Santa Coloma de Gramenet, desenvolupada per l'empresa 'Ubiquat', amb seu al Citilab.

La fundació Obicex, que es dedica a fer formació en videojocs i realitat virtual, és un altre projecte del qual estic molt orgullós. Al tenir un coneixement tan especialitzat, ells van forçar un canvi en el currículum educatiu reglat de la Generalitat per fer un cicle formatiu de grau superior en realitat virtual i augmentada, que encara no existia. Ens interessa que el coneixement especialitzat que tenen els emprenedors arribi al ciutadà. Intentem ser un facilitador, un intermediari entre la innovació i el ciutadà.

---

P. Quin gran repte té al davant Citilab?

R. El repte més important que té és que, davant una realitat en què tothom reconeix un nou instrument que són els ‘labs’, hem de poder acompanyar altres -empreses, ajuntaments, centres

culturals, biblioteques- a que facin aquest camí de convertir-se en un 'lab'. I fer-ho sense que es perverteixi la idea del 'lab', perquè una temptació és pintar tot de 'lab', i no podem permetre-ho perquè és una cosa molt seriosa: coneixement, persones, idees i projectes, que ben conjugat permeten crear innovació oberta.

Notícies relacionades

Els Mossos demanen ajuda per localitzar la Paula, una jove de 19 anys desapareguda a Cornellà

Arrenquen les obres del nou CUAP de Cornellà

El que fa falta és passar de ser un laboratori ciutadà de Cornellà a un laboratori territorial. Com més ens globalitzem, millor. Em refereixo a un laboratori en concepte de xarxa: convertir l'àrea metropolitana de Barcelona, Catalunya o Espanya en un laboratori. El concepte és: ja sabem què és un laboratori ciutadà, podem ara ser un laboratori territorial? Jo crec que sí. És un tema de lideratge. Estic convençut  que el que necessitem en aquest moment és un projecte de governança i de relacions; un projecte cultural. Tots hem de treballar per ser un laboratori per arribar al desenvolupament social i econòmic. No sé fins on arribarem, però tant de bo que tots ens convencem que necessitem ser un laboratori.

Més notícies de Cornellà a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA