«Les escoles de BCN tenen 211 gegants i 366 capgrossos»

L'imponent gegant Jaume I desfila avui, demà i demà passat pels carrers de Ciutat Vella amb motiu de les festes de Santa Eulàlia. Sota la seva túnica i observant-ho tot darrere una reixeta hi haurà Nico Alonso Crozet (Barcelona, 1992), estudiant d'Enginyeria de Materials de la UPC i cap de colla de Gegants de la Ciutat. Aquesta setmana ha presentat el seu llibre, Els gegants de les escoles de Barcelona (10 euros, Ajuntament de Barcelona).

-¡Una ciutat de gegants!

-Hi ha unes 30 colles que mobilitzen unes 800 persones. Els primers gegants es remunten al 1424 i eren de l'ajuntament. Sortien en la festa del Corpus per explicar escenes de la Bíblia. Després es van estendre per Catalunya i altres ciutats europees.

-I vostè acaba d'inventariar els gegants i capgrossos d'escoles.

-I tant. Hi ha 211 gegants i 366 capgrossos i figures del bestiari en 158 escoles de la ciutat. Però el més sorprenent és que el 2001 només hi havia 26 gegants en 16 escoles. Res ha crescut tant a Barcelona. Són figures que en molts casos fan els alumnes amb els professors i que participen en les activitats d'aquests centres, com per exemple el Carnaval.

-¿A qui pot interessar un llibre com aquest, que per cert té forma allargada, com de gegant?

-Necessitàvem moltes pàgines i espai per a les fotos. La forma és idea de la dissenyadora. Serà molt útil per a les escoles i també per a la gent que vulgui saber més coses de les tradicions i dels barris.

-¿Un gegant que el sorprengui?

-El de l'escola Ferran Sunyer. És un pollastre enorme fet amb flotadors, plàstic i espuma. No només és el més gran, sinó que a més destaca per la seva creativitat.

-S'ha especialitzat en gegants, però de nen li feien por.

-Sí. Els meus pares em portaven a veure'ls quan tenia 3 o 4 anys i jo ho passava fatal. Però de sobte, segons em recorda el meu pare, em vaig voler unir a l'enemic i em vaig apuntar als Gegants del Pi, i fins i tot vaig fer una revista sobre gegants.

-¿Què se sent un cap de setmana com aquest dins d'un gegant?-Ufff, és molt bonic. Sortim amb els Gegants de la Ciutat i els nens criden el nom de Mustafà o Jaume I. Els veus la il·lusió a la cara. I els pares i els avis. I això és el que et dona ganes de continuar.

Notícies relacionades

Cop de volant al 'vintage'

«Els que vinguin al concert seran mecenes de la ciència»

-¿Com porta et tema del pes?

-Ara els gegants pesen menys pels nous materials. El meu, 70 quilos. Abans en pesaven 100. Portem faixa i fem torns.