Els homes dels països rics cada vegada són més alts gràcies a un consum més elevat de fòsfor

La diferència d’alçada entre els ciutadans dels països amb un nivell de renda més alt i els que el tenen més baix ha augmentat en 1,5 centímetres en els últims 30 anys i el principal motiu és que la dieta en els primers és molt més rica en nitrogen i fòsfor, fonamentalment per una ingestió més elevada de productes d’origen animal. Així ho ha confirmat un estudi liderat per investigadors del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) que s’ha publicat a la revista Scientific Reports. No hi ha, diuen els autors, cap altre factor que pugui justificar aquest increment.

Els investigadors han utilitzat milers de dades de 80 països procedents de diverses fonts, entre elles l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació (FAO) i bases de dades universitàries, d’homes adults nascuts entre els anys 60, 70 i 80 del segle passat. Bona part de la informació procedeix dels mesuraments del servei militar.

L’altura mitjana dels homes varia molt entre països i això està motivat en primer lloc per factors històrics d’adaptació al clima o l’altitud. No obstant, l’estudi ha observat que en l’actualitat l’altura de les persones també està relacionada amb el nivell de renda. De mitjana, subratlla el treball, hi ha una diferència de 23 centímetres entre els països amb gent més alta (Dinamarca i Països Baixos, amb una mitjana d’1,83 metres) i els països amb gent més baixa (Guatemala i Vietnam, amb una mitjana d’1,60). En el capítol dels alts destaquen també alemanys, suecs i canadencs, mentre que a la cua hi figuren així mateix malgaixos i cambodjans.

El que crida més l’atenció, però, és que en els últims 30 anys aquestes diferències s’han engrandit en 1,5 centímetres: mentre que els rics cada vegada són més alts, l’altura dels més pobres no ha variat. «Fins i tot els massais, un poble amb homes molt alts, no han augmentat la seva altura», explica a aquest diari el primer firmant de l’estudi, Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF. El mateix succeeix amb els senegalesos. Entre els països on els ciutadans han crescut més en altura destaquen el Japó i l’Iran.

L’estudi ha comprovat que aquesta relació va molt més lligada a la ingestió de quilos per càpita de nitrogen i fòsfor que a altres factors que podrien semblar més rellevants, com les calories diàries. Els països rics reben més quilos de nitrogen i fòsfor a través de la dieta anualment (19,5 quilos de nitrogen i 2,17 quilos de fòsfor) que els països pobres (9,66 quilos de nitrogen i 1,35 de fòsfor). A més a més, durant el període 1961-2009 els països amb més PIB van augmentar la seva ingestió de nitrogen el 12% mentre que els de menor PIB només ho van poder fer el 7% (en el cas del fòsfor, la diferència va ser de l’1%).

Dieta més variada

L’estudi explica que les persones nascudes en països amb un PIB més alt disfruten d’una dieta més variada i ingereixen més proporció de productes d’origen animal que productes d’origen vegetal. Això fa que rebin més quantitat de nitrogen i fòsfor. Els aliments vegetals que reben també són de més qualitat i per tant tenen més quantitat d’aquests nutrients.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

«L’altura no és una característica neutral. La ciència ha demostrat que està relacionada directament amb la salut i l’esperança de vida. Per tant, si volem eliminar les diferències entre els països s’han de tenir en compte les quantitats de nitrogen i fòsfor que reben les persones a través de l’alimentació i s’han de proposar canvis profunds del model agrícola i de la proporció entre els productes de consum», subratlla en un comunicat Jordi Sardans, investigador del CREAF. Segons Sardans, «seria molt convenient» que els països rics avancessin cap a una dieta menys rica en productes d’origen animal per millorar d’aquesta manera la disponibilitat entre els pobres.

«Els cultius que tenen bons nivells de fòsfor del terreny són més productius –insisteix a dir Peñuelas–, però aquest element és bastant escàs en terres de les zones tropicals, on se situen bona part dels països més empobrits». A més a més, pel fet que les reserves mundials de fòsfor són limitades, «s’ha donat un clar escenari d’especulació i encariment cada vegada més gran. Això fa que els fertilitzants que porten fòsfor tinguin uns preus inabastables per als pagesos de països pobres», acaba dient.