JACIMENT CERRO DE LOS BATALLONES

Una girafa a la sabana madrilenya de fa nou milions d'anys

L'espècimen, sense el llarg coll dels exemplars actuals, forma part d'un llinatge ja extingit

En el descobriment hi han participat investigadors de l'Institut Català de Paleontologia i del Museu Nacional de Ciències Naturals

amadridejos40756156  d rex reconstruction  descubrimiento especie jirafa prehist171031124726

amadridejos40756156 d rex reconstruction descubrimiento especie jirafa prehist171031124726

2
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

Fa uns nou milions d’anys, quan Madrid era una sabana poblada per felins de dents de sabre, rinoceronts, mastodonts, ossos, mofetes i hienes, entre molts altres animals, hi va viure també una singular població de girafes de coll curt i quatre ossífons, que són els apèndixs que emergeixen a la part frontal del crani.

Els fòssils van aparèixer al jaciment del Cerro de los Batallones, al municipi de Torrejón de Velasco, al sud de la comunitat madrilenya, durant diverses campanyes d’excavació coordinades per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (MNCN) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Els autors presenten ara la reconstrucció i l’adscripció de la nova espècie, batejada com a Decennatherium rex, en un article publicat a la revista científica 'PLOS One'.

Els giràfids o 'Giraffidae', la família de girafes i ocapis, estan restringits actualment al continent africà, però durant el Miocè els seus representants també vivien a Euràsia. «'Decennatherium rex' és la forma més basal i antiga d’un llinatge ja extint de giràfids gegants amb quatre ossífons –explica a aquest diari Israel M. Sánchez, investigador associat a l’ICP–. No són avantpassats de les actuals girafes i ocapis, sinó que constitueixen un llinatge evolutiu a part». Algunes de les espècies d’aquest grup van conviure amb els primers homínids africans.

Comparativa de mida entre la girafa 'Decennatherium rex' i un humà. / ICP / MNCN

Els investigadors han descrit la nova espècie a partir d’una gran quantitat de restes recuperades des del 2007 en aquest jaciment. «Els fòssils recuperats componen una de les millors col·leccions mundials recuperades d’aquesta família», explica María Ríos, investigadora del MNCN. Se’n va localitzar un esquelet gairebé complet, clau per definir l’espècie, i al mateix temps restes d’altres, cosa que ha permès tenir un «coneixement de la variabilitat intraespecífica de l’espècie», prossegueix el seu col·lega Sánchez, de l’ICP. Dels seus característics quatre ossífons, dos s’ubicaven a sobre dels ulls, i l’altre parell, molt més grans i corbats, al darrere.

Restes fòssils de 'Decennatherium rex' localitzades al Cerro de los Batallones. / ICP / MNCN

Pesava gairebé una tona

Notícies relacionades

L’article estima la massa corporal de 'Decennatherium rex' en una mica menys d’una tona, cosa que la situa en unes dimensions intermèdies entre les girafes actuals i l’ocapi. «Hem comprovat que es va produir un augment de talla al llarg del temps en aquest llinatge de girafes i que Decennatherium rex era petita comparada amb les espècies més recents», escriu Ríos. «Els caràcters cranials i dentaris permeten deduir que aquesta girafa tenia una alimentació mixta perquè, a diferència de les actuals, que són principalment brostejadores, Decennatherium rex s’alimentava de fulles, fruits i branques, però també d’herba», continua.

Com explica Israel Sánchez, l’ambient del sud de Madrid devia ser llavors «una mica semblant a una sabana africana», amb zones obertes barrejades amb zones més arbrades i un clima més càlid i menys estacional que ara. «Probablement –prossegueix–, les girafes es movien en grups i d’adults devien tenir pocs depredadors, potser només els felins de dents de sabre de dimensions més grans ('Machairodus aphanistus'), de talla similar o fins i tot més gran que la dels tigres actuals i especialitzats a tombar preses de talla gran».