ESTUDI GEOLÒGIC

Almenys 500 sismes en els últims 50 anys podrien tenir origen humà

Un registre cataloga els projectes humans que han causat terratrèmols

Mines, preses i injecció de material ocasionen tremolors de fins a 8 graus de magnitud

4
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

Els terratrèmols causats pel magatzem de gas Castor a Tarragona i Castelló no són episodis aïllats. Desenes de seqüències sísmiques es desencadenen cada any arreu del món com a resultat de l’activitat humana. Les causes són diverses: el col·lapse d’una mina, el pes d’un gratacel, l’ompliment d’una presa, el 'fracking', etcètera. Les tremolors induïdes han arribat a causar morts i a fregar els 8 graus de magnitud, una energia superior a la de la bomba més potent.

Així ho manifesta el principal registre de terratrèmols antropogènics: una col·lecció de 720 projectes portada a terme entre el 1868 i el 2016, associats amb seqüències de terratrèmols. Un total de 498 d’aquests projectes s’han desenvolupar en els últims 50 anys, a partir del 1967.

El catàleg es va publicar el 4 d’octubre a la revista 'Seismological Research Letters' per un equip d’investigadors de les universitats britàniques de Durham i Newcastle, per encàrrec de la petrolera holandesa NAM.

«No s’ha d’entrar en pànic, però tenim la responsabilitat d’investigar i reduir el risc», afirma Miles Wilson, geòleg i coautor del treball. «La sismicitat tectònica té molt més impacte, però és inevitable. L’antropogènica es pot controlar en part», argumenta Stanisław Lasocki, expert de l’Institut de Geofísica de l’Acadèmia Polonesa de Ciències, no implicat en el projecte.

Terratrèmols disparats

Wilson i els seus col·legues han fet una recopilació exhaustiva dels articles científics que al·leguen una vinculació entre sismes i projectes humans. «És una base de dades monumental», afirma Antonio Villaseñor, investigador de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC a Barcelona. «Tot i això, a vegades és difícil dir si un terratrèmol és realment induït o no», adverteix.

En el cas del Castor hi ha pocs dubtes, perquè les tremolors van aparèixer just després del projecte en una zona que no era sísmica. En altres casos, com els terratrèmols d’Emilia Romagna (Itàlia) del 2012, no és clar: van tenir lloc en una zona on s’extreu petroli i gas, però que ja havia tremolat abans. «Gran part de l’energia alliberada en casos com aquest és d’origen natural. Tot i això, l’activitat antropogènica podria ser la gota que fa vessar el got», replica Wilson. En aquests casos, els experts asseguren que els terratrèmols causats per l’activitat humana s’han «disparat».

La plataforma gasística Castor va causar terratrèmols en una zona no sísmica i l'extracció d'aigua va sacsejar Llorca

«La varietat d’activitats industrials potencialment sismogèniques ha sigut una sorpresa», escriu Wilson. Tot el que comporta moure massa en superfície, injectar-la a la terra, extreure-la o remoure-la amb explosions pot tenir un efecte.

La part més important se l’emporten la mineria (37% dels projectes registrats) i l’ompliment de preses (23%). El 1989, per exemple, el col·lapse dels túnels d’una mina a Alemanya va generar un terratrèmol que va devastar el poble de Düren i va matar tres persones. «Quan s’omple una presa, el pes de l’aigua canvia l’estat d’esforç d’una falla subjacent. A més a més, l’aigua pot penetrar a la roca de la zona de falla, amb un efecte semblant a la lubricació», diu Villaseñor. El 1967, un sisme de 6,3 graus va matar 180 persones a l’Índia cinc anys després d’omplir-se la presa de Koyna.

Extracció i injecció

«Avui, la sismicitat induïda és un assumpte molt seriós, sobretot en indrets on s’està fent extracció i injecció massiva», explica Villaseñor. L’investigador es refereix a l’extracció de gas i petroli (15% dels projectes) i energia geotèrmica (8%), i a la injecció d’aigua residual per desfer-se’n (5%), com passa en els camps petrolers, o de líquids per fragmentar la roca i així extreure’n gas, l’anomenat 'fracking' (4%).

La injecció d’aigua ha provocat terratrèmols als camps petrolers d’Oklahoma, Texas i Kansas. «A Europa, el camp de gas de Gröningen (Holanda) ha començat a tremolar els últims anys», explica Villaseñor.

Entre les causes més sorprenents hi ha les explosions nuclears (3%) i fins i tot la construcció de grans edificis. El gratacel de 500 metres Taipei 101 (Taiwan) va estar associat amb una vintena de tremolors de fins a 3,8 graus.

"Els humans modifiquen la Terra cada cop més. No ens hauria de sorprendre que la Terra respongui"

Notícies relacionades

A més a més del Castor, a Espanya destaca la sismicitat contínua de la presa d’Itoiz a Navarra, i el terratrèmol del 2011 a Llorca, associat amb l’extracció d’aigua (com l’1% del total). «Es va treure molta aigua per al reg i la terra es va enfonsar. No està provat al cent per cent, però sembla que hi ha una relació», explica Villaseñor.

«Per eliminar la sismicitat induïda hauríem de parar tota activitat humana que hi influeixi, i això és impossible. Però el risc es pot reduir monitoritzant sísmicament els projectes», explica Wilson. Els experts coincideixen que s’estan aplicant les mesures correctes. Arran del Castor, moltes instal·lacions a Espanya estan monitoritzades amb un sistema de semàfor sísmic, explica Villaseñor: amb el vermell, es paralitza l’activitat i amb el groc s’alenteix. «Necessitem dades des de la indústria, que es resisteix a compartir-ne», afirma Lasocki. «Els humans modifiquen el planeta cada vegada més. No ens hauria de sorprendre que la Terra respongui», conclou Wilson.