El 40% dels homes espanyols i portuguesos comparteixen un avantpassat que va viure fa 4.500 anys

Són portadors d'una variant genètica molt escassa a la resta d'Europa

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

El 40% dels homes espanyols i portuguesos presenten una variant genètica única, absent gairebé completament en altres països d'Europa, que només es pot explicar per l'existència d'un avantpassat comú, un remot rebesavi que va viure fa uns 4.200 anys, en la transició del Neolític a l'Edat de Bronze. Així ho ha confirmat un equip de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (CSIC-UPF) després d'analitzar el genoma de gairebé 3.000 persones actuals.

Francesc Calafell i el seu equip, amb la col·laboració de col·legues de la universitat del País Basc i d’altres centres, han analitzat una variant del cromosoma Y coneguda tècnicament com a haplogrup R1b-DF27. El treball s’ha publicat a la revista 'Scientific Reports'.

El petit cromosoma Y, que amb prou feines representa l’1% de tot el genoma masculí, és molt interessant des d’un punt de vista evolutiu perquè es transmet únicament de pares a fills mascles, una eina immillorable per realitzar estudis sobre origen de poblacions i dispersió geogràfica. Guardant les distàncies, és com els cognoms –només es conserva el del pare–, cosa que permet intuir els orígens per via masculina.

   

Encara que el percentatge arriba al 70% al País Basc, els autors de l'estudi creuen que l'origen de la mutació se situa al nord-est de la Península

 En total es van analitzar mostres de 2.990 homes d’Espanya, Portugal i França, dels quals 1.072 van resultar portadors de la mutació. A més a més de constatar que R1b-DF27 està present en el 40% dels homes ibèrics analitzats i que arriba fins i tot al 70% al País Basc, es va observar que més enllà dels Pirineus només la tenien el 10% dels voluntaris. Per comparar-ho, es van utilitzar també els resultats obtinguts pel Projecte 1.000 Genomes (se sap, per exemple, que dues variants més del cromosoma Y són gairebé exclusives de les Illes Britàniques i del nord d’Itàlia). «Els Pirineus semblen haver funcionat com una barrera per a l’R1b-DF27», explica Calafell.

Segons l’investigador, «la història evolutiva dels cromosomes Y humans sembla haver ocorregut a ràfegues, amb augments en la freqüència de certes variants arran de canvis culturals o innovacions tecnològiques». En el cas de la variant R1b-DF27, els autors asseguren que la mutació es va originar fa entre 4.000 i 4.500 anys, i el que és més probable és que aparegués al nord-est de la Península, a la zona en què ara correspon a Aragó i Catalunya. 

«Malgrat la seva elevada freqüència actual al País Basc –prossegueix l’investigador de la UPF i l’IBE–, les mesures internes tant de diversitat com les estimacions de l’antiguitat són més baixes en els bascos que en qualsevol altra població, cosa que descarta aquesta regió com la de l’origen de la variant».

Notícies relacionades

En qualsevol cas, un origen local segueix sent l’única hipòtesi versemblant, ja que la península Ibèrica «mostra les estimacions més grans de diversitat i antiguitat per a R1b-DF27». Aquestes observacions semblen coincidir amb el moviment d’est a oest que es va produir en els inicis de l’Edat de Bronze, «quan els pobles ibèrics no indoeuropeus es van establir a la costa mediterrània i a l’interior», diuen els autors.

L’estudi de R1b-DF27 pot ajudar a rastrejar les migracions d’espanyols i portuguesos. Un clar exemple s’ha vist en les poblacions llatinoamericanes, on la variant es troba en freqüències del 40% a Colòmbia, 36% a Puerto Rico, 10% a Mèxic i 8% al Perú. La presència és notablement inferior en les poblacions amb un component indígena més fort, com Mèxic i el Perú, «cosa que evidencia menys barreja dels seus individus amb els colons en el passat», conclou l’article. També és molt petita en les poblacions afroamericanes.