GUARDÓ A OVIEDO

La detecció d'ones gravitacionals, premi Princesa d'Astúries d'investigació científica i tècnica

El jurat destaca el treball pioner del laboratori LIGO, amb la participació d'un miler de científics

Rainer Weiss, Kip S. Thorne i Barry C. Barish, han sigut distingits avui amb el premi Princesa d’Astúries. / EFE VÍDEO

1
Es llegeix en minuts

La col·laboració científica d'una vintena de països en el Laboratori LIGO i tres dels físics que la van impulsar, Rainer Weiss, Kip S. Thorne i Barry C. Barish, han sigut distingits amb el premi Princesa d'Astúries d'investigació científica i tècnica per les seves aportacions en la detecció directa d'ones gravitacionals. La detecció del fenomen, predit fa més d'un segle per Einstein en la seva teoria de la relativitat, va ser anunciat oficialment l'11 de febrer del 2016.

El Laboratori d'Ones Gravitacionals amb Interferòmetre Làser (LIGO, en les seves sigles en anglès) compta amb la participació d'un miler de científics de dotzenes d'institucions i universitats d'una vintena de països que treballen en la detecció d'ones gravitacionals que puguin ser utilitzades en l'exploració de les lleis fonamentals de la gravetat.

El físic nord-americà nascut a Alemanya Rainer Weiss (Berlín, 1932) va ser l'inventor de la tècnica interferomètrica làser en què es basa el LIGO, que va cofundar als anys 80 juntament amb els seus compatriotes Ronald Drever (que va morir el mes de març passat) i Kip Thorne, conegut per defensar la teoria dels "forats de cuc" per viatjar en el temps.

Notícies relacionades

El també físic nord-americà Barry Barish va dirigir aquest observatori entre el 1997 i el 2006 i va ser qui va proposar el 1997 la posada en marxa de la col·laboració científica LIGO.

El jurat ha destacat avui el "repte de tecnològic de primera magnitud" que representa el projecte LIGO, que ha aconseguit la detecció directa de les ones gravitacionals, "un dels desafiaments més importants de la física en tota la seva història". L'avanç obre una nova finestra per a l'estudi de l'univers "que permetrà descobrir nous fenòmens i arribar a regions de l'espai-temps no accessibles amb les tècniques actuals", conclou l'acta.