Llum per als nadons prematurs

El que passa dins del crani diminut d’un nadó prematur de mig quilo de pes és encara un misteri, en bona part. ¿Per què certs nens desenvolupen lesions greus, mentre que d’altres se salven de les discapacitats més greus? Ara, un dispositiu en assaig en hospitals de Milà i Copenhaguen promet aportar una mica de llum sobre això.

L’aparell, batejat com a Babylux, en el desenvolupament del qual han participat investigadors de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels, s’aplica senzillament sobre el cap del nadó. El sistema emet polsos làser i captura la llum difosa pel petit cervell.

A l’analitzar-la, aconsegueix estimar la quantitat d’oxigen que arriba al caparró, amb una qualitat molt superior als sistemes actuals, segons les primeres proves. També aconsegueix una cosa fins ara impossible: mapar el flux de sang en el teixit. Les alteracions en l’oxigen i la perfusió estan entre les causes principals del dany cerebral i les discapacitats dels prematurs.

De moment, el dispositiu s’ha provat amb una trentena de nadons. «Potser caldran 10 anys i milions d’euros en assajos, abans que el sistema es pugui comercialitzar», adverteix Turgut Durduran, investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a l'ICFO. Malgrat això, el dispositiu ha mostrat fiabilitat en els experiments. Els científics aspiren a continuar amb els assajos i aconseguir fons públics o privats per a la seva certificació. Hemophotonics, empresa spin off de l’ICFO, pretén optimitzar el procés de producció.

PROBLEMA A L'ALÇA

Cada any, 15 milions de nadons neixen prematurament (abans de les 37 setmanes de gestació), segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tres quartes parts del milió de morts vinculades amb la prematuritat es podrien evitar amb mètodes existents i barats. El nombre de nens prematurs ha crescut els últims anys per la millora dels mètodes d’avaluació, l’augment de l’edat de les mares i l’increment de les cesàries i els embarassos múltiples associats a la fecundació in vitro.

En el cas dels prematurs extrems (abans de les 28 setmanes), els dispositius que es fan servir per mesurar l’oxigenació del cervell utilitzen llum normal i contínua, cosa que dona resultats poc fiables i no permet mesurar el flux sanguini. Per això, el 2014, nou centres públics i privats a Espanya, Itàlia, Alemanya i Dinamarca van aconseguir fons europeus per al Babylux, projecte de tres anys que ha culminat amb els assajos actuals.

Babylux es basa en el principi físic pel qual, si un s’aplica una llanterna sobre el palmell de la mà, el dors apareix vermell. «La llum en l’espectre infraroig pròxim penetra profundament en els teixits», explica Durduran. En altres paraules, mentre els altres colors són absorbits, el vermell (i part de l’infraroig) travessa els òrgans.

La llum difosa per un teixit com el cervell porta molta informació. L’oxigen present en els glòbuls vermells absorbeix diferents longituds d’ona segons la quantitat. «Per això les artèries són més fosques que les venes», observa Durduran. L’anàlisi de la radiació permet estimar la quantitat d’oxigen.

A més, Babylux fa servir llum làser polsada. Al travessar el teixit, aquesta llum produeix unes imatges clapejades ('speckle', en anglès), i de les seves variacions se’n pot deduir el moviment de la sang.

AVANÇ IMPORTANT

«Encara que estiguin en proves preliminars, és un avanç important», comenta Eduard Gratacós, director de Bcnatal, el centre de medicina maternofetal i neonatologia conjunt de l’Hospital Clínic i del Sant Joan de Déu, no implicat en el Babylux. «En medicina hem arribat al límit de la informació que podem aconseguir sobre els pacients de forma no invasiva, per això cal que la tecnologia ajudi a superar-los», observa.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

«M’interessaria tenir un dispositiu d’aquesta classe a la meva unitat», coincideix Josep Perapoch, adjunt del servei de neonatologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, no implicat en el Babylux.

Els experts destaquen que la informació d’aquest dispositiu es podria fer servir per ajustar la ventilació artificial dels nadons. «Tant un excés com un dèficit pot ser perjudicial», observa Gratacós. Ara bé, el més atractiu és la possibilitat de mirar dins dels petits cervells i entendre quines situacions són més perilloses. Malgrat això, Gratacós adverteix que la taxa de mortalitat de bones idees mèdiques que no arriben a ser comercialment viables és molt alta.