"Trobo a faltar l'espai cada dia, moltíssim"

El 2013, l’astronauta de l’Agència Espacial Europea (ESA) Luca Parmitano (Catània, 1976) va passar 167 dies a l’Estació Espacial Internacional (ISS). En una de les seves dues passejades espacials (sortides a l’exterior), el seu casc es va omplir d’un litre d’aigua, una situació d’extrem perill. No obstant, Parmitano està enganxat a l’espai i espera amb impaciència tornar a la ISS l’any que ve. L’astronauta visita Barcelona convidat per l’Obra Social la Caixa en col·laboració amb l’Institut Italià de Cultura. Aquesta ciutat és un lloc especial per a ell: durant la seva visita anterior es va donar via lliure al seu primer viatge espacial i va saber que esperava la seva segona filla. Parmitano creu que l’espai és el lloc idoni per superar els conflictes polítics que divideixen la humanitat.

–¿El moment millor i el pitjor de la seva estada a l’espai?

–És impossible dir-ho. ¿Com es pot triar entre el llançament, l’entrada en òrbita, l’entrada a la ISS, la primera vegada que veus la Terra, la convivència amb altres astronautes…? No hi va haver ni un dia en què vaig pensar: tant de bo tornés demà a la Terra. Fins i tot l’accident va ser una història bonica, ja que puc ser aquí explicant-la. En moments com aquell descobreixes recursos que ni sabies que tenies.

–¿Troba a faltar aquella experiència?

–Trobo a faltar l’espai cada dia, moltíssim. Desafortunadament, no soc dels que reviuen aquesta experiència en somnis. El cos oblida gairebé immediatament què significa estar en microgravetat: en això coincideixen tots els astronautes. Tots pensem en aquesta experiència com si es tractés del somni d’una altra persona.

–¿Què el va portar a ser astronauta?

–Vaig créixer amb les imatges de l’Space Shuttle, els dibuixos animats japonesos, la 'Guerra de les galàxies'… per a mi era un somni. Però plantejar-s’ho és una mica com plantejar-se seriosament transformar-se en Batman. La majoria del camí per arribar-hi no depèn de tu: no hi ha una escola d’astronautes, si en un moment donat una agència espacial necessita gent i troba el perfil, llavors tens una oportunitat. Per això, el meu pla pràctic va ser fer de pilot.

–Avui, l’espai s’ha complicat molt: ja no és un assumpte dels Estats Units i Rússia…

–Als anys 60 era impensable que un italià fos astronauta. Avui és difícil, però no és impossible. Jo vaig créixer en el moment de la transició. Avui, l’espai és una aventura global. Hi ha un enorme desig de col·laboració. L’ESA, per exemple, manté un diàleg obert amb l’Índia, amb la Xina, amb Austràlia. Hem entrenat un astronauta xinès i hi ha un pla perquè un altre professional de l’ESA pugi a l’estació espacial xinesa.

–¿Els contrastos a terra ferma no es traslladen a l’espai?

–A escala política hi ha divisions, però en l’aspecte científic el desig de col·laboració és enorme. Avui estem en un moment d’enorme polarització, un joc polític perillós. Però el llenguatge comú de la ciència ens uneix. No hi ha res que uneixi més que tenir objectius comuns. A la ISS, arribem a conviure nou persones de cultures molt diferents i no obstant treballem a l’uníson.

–¿El preocupa que Donald Trump hagi retallat les missions d’observació de la Terra?

–L’observació de la Terra és una tasca molt important. Proporciona dades úniques, no només sobre el canvi climàtic, sinó també sobre altres assumptes, com la gestió de l’agricultura. Espero que la política comprengui la importància d’aquestes dades.

–¿Què hi ha a l’agenda pel que fa a l’exploració de l’espai?

–La recerca de la vida fora de la Terra és una constant. L’any que ve s’enlairarà 'Mars Express', un vehicle rover completament europeu que aterrarà a Mart amb un trepant que baixarà fins a dos metres a sota de la superfície. Allà és on s’espera trobar rastres de vida en aquell planeta.

–¿I les missions amb humans?

–A mitjà termini, d’aquí a una dècada, hi ha la voluntat de l’ESA de tornar a la Lluna. També russos i japonesos hi estan interessats. Hi ha grans regions inexplorades, com els pols, i enormes tubs de lava buits: no sabem què hi ha a dins. La NASA vol optar per posar al voltant de la Lluna un hàbitat orbitant, un punt de suport per als viatges interplanetaris. A llarg termini, d’aquí a un parell de dècades, el repte és arribar a Mart, que està un centenar de vegades més lluny que la Lluna. Es necessita inversió i voluntat política per aconseguir una tecnologia que encara no existeix.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

–¿Què opina de les promeses de Space X, l’empresa d’Elon Musk, d’arribar a Mart en pocs anys?

–Musk és un visionari. Però s’ha de veure si la seva idea és realitzable. I els temps que poden ser necessaris per poder portar a terme aquests increïbles projectes.