L'edat d'or del cavall

L’escassa diversitat genètica i les mutacions perilloses que pateixen els cavalls en l’actualitat s’explicarien amb un canvi en la forma de criar-los, que devia tenir lloc fa 2.300 anys aproximadament. A aquest escenari apunta un estudi publicat l’abril passat a la revista Science. El treball analitza l’ADN de 16 cavalls enterrats en sepultures rituals de l’edat del bronze i del ferro a Rússia, Tuvá i el Kazakhstan.

L’estudi ha aplicat a aquestes restes les tècniques d’ADN antic: sistemes per treure informació de material biològic vetust a l’alça en la paleontologia. Gràcies a elles, els investigadors han deduït la varietat de colors i la robusta constitució d’aquests exemplars. A més, han comprovat que durant milers d’anys els cavalls domesticats van disfrutar d’una gran diversitat genètica: després, aquesta es va reduir probablement per la instauració de tècniques de cria basades a creuar els membres de les famílies amb trets millors. Això explicaria certs problemes físics i de comportament dels cavalls actuals.

«El que m’entusiasma d’aquest treball és la barreja d’història i genètica», afirma Tomàs Marquès, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, el grup del qual ha participat en el treball, dirigit per investigadors danesos.

En efecte, la domesticació del cavall (fa 5.500 anys al Kazakhstan) va tenir un gran impacte en la història: va revolucionar la guerra i el transport i va ser crucial en l’economia, fins a l’arribada del cotxe. El recent treball ha obert una finestra sobre aquella història, gràcies al costum d’antics pobles asiàtics de sepultar cavalls al costat dels guerrers.

Els investigadors van aconseguir mostres d’una euga de fa 4.100 anys, enterrada en una sepultura de la cultura Sintashta (Rússia), i de dos sementals de fa 2.700 anys i 11 més de fa 2.300 anys, en diverses sepultures de la civilització escita (a la República de Tuvá i el Kazakhstan). Aquest interval de temps inclou les fases primerenques de la domesticació.

«Recuperar genomes sencers de fa milers d’anys és un repte tecnològic. Les mostres són ossos enterrats on hi ha més bacteris que teixit», explica Marquès. Per mitjà de protocols que permeten aïllar l’ADN rellevant, els científics van seqüenciar el genoma de 14 exemplars i van portar a terme altres anàlisis sobre dos més.

Els gens revelen que els exemplars eren de color castany, bai, negre, clapejat i crema, i tenien forts músculs. «No es buscava tant la velocitat, sinó la resistència i la varietat», dedueix Marquès. Fins i tot hi ha evidències que les femelles havien de tenir grans mamelles, cosa que suggereix que llavors es munyien les eugues.

DIVERSITAT

No obstant, el més sorprenent va ser la gran diversitat genètica que hi havia a la mostra, més elevada que la de l’espècie actual. Aquesta homogeneïtat comporta l’abundància de mutacions perjudicials, per creuar sempre els exemplars de les «millors famílies»: és l’anomenat «cost de la domesticació». «¡Quan es van començar a domesticar els cavalls aquest cost no existia!», afirma Marquès. Els animals analitzats són domesticats i seleccionats, però la variabilitat genètica és alta.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

No obstant, mostres de cavalls d’èpoques immediatament successives ja presenten aquesta escassa diversitat. Per tant, al voltant de fa 2.300 anys es devia produir un canvi, possiblement en la cria. Els antics devien mesclar exemplars de poblacions diferents. Avui, el mateix semental s’utilitza per a centenars de creuaments.

«El resultat quadra amb el que s’ha produït en altres espècies quan els humans van començar a aplicar una selecció racial estricta», comenta Jaume Fatjó, professor de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), no implicat en el treball. No obstant, Fatjó fa una crida a la cautela. «Els estudis genètics han tingut moltes anades i vingudes pel que fa a datació de la domesticació», explica. Marquès assegura que actualment està treballant en una anàlisi amb més exemplars de diferents llocs del món, per confirmar el quadro.