Paternitat

En molts mamífers, els fills que neixen no es poden valer per si mateixos durant molt de temps. La seva supervivència depèn del fet que hi hagi adults que els criïn i que acostumen ser les mares en primer lloc i els pares d’una forma que varia molt d’una espècie a una altra. Una explicació seria que hi ha gens que determinen la manera com els progenitors s’ocupen dels fills. És el que confirmen uns resultats publicats a la revista 'Science'.

L’estudi, realitzat per un grup d’investigadors de la Universitat de Harvard, parteix de l’observació que hi ha espècies de ratolins d’Amèrica del Nord en què, malgrat ser molt properes i poder tenir descendència comuna viable, els pares es comporten de manera ben diferent. En uns casos, els pares són actius a l’hora de protegir i acaronar les cries i construir el niu, mentre que en d’altres els pares se’n desentenen. Aquests acostumen a tenir més cries que els altres, cosa que defineix dues estratègies per sobreviure. L’estudi es proposa identificar gens que puguin estar involucrats en aquest comportament.

Els investigadors han fet experiments per saber fins a quin punt el comportament dels pares està determinat pels seus gens o es transmet per aprenentatge, i analitzen com es transmet a la descendència. La conclusió és que hi ha un petit grup de gens que intervenen en la manera en que els mascles cuiden les seves cries. Alguns d’aquests gens estan relacionats amb hormones i en particular amb una, la vasopressina, que ha estat relacionada amb el control del comportament.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Cada espècie animal té uns comportaments propis i això ens indica que, en part, han de venir determinats pels seus gens. Altres maneres d’actuar són apreses per imitació, una manera de transmissió cultural. Aquella part que està escrita en els gens és probablement menor en els animals que viuen en societats complexes. En espècies com la nostra, els aspectes culturals són més forts

i complexos però gens i hormones també hi tenen la seva part.