Lluís Torner: "Les tecnologies de la llum tenen aplicacions revolucionàries"

Lluís Torner (Berga, 1961) recollirà demà el Premi Nacional de Recerca per les seves investigacions en l’àmbit de la fotònica, «reconegudes mundialment», com va destacar la Generalitat al fer oficial el premi, i per haver combinat «una sòlida trajectòria com a líder d’equips i gestor d’investigació d’excel·lència». Torner, doctor en física i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és des de la seva fundació a principis de segle el director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), un centre punter internacionalment.

El comissari europeu d’Investigació, Carlos Moedas, em va citar recentment el seu institut com un exemple de bona ciència que es fa a Espanya i a Catalunya.

¡Que bé! És un orgull.

Algun mèrit hi deu tenir.

Ha, ha. Jo diria que si alguna cosa fa especial l’ICFO a Europa és que aquí fem investigació en fotònica posant en un mateix centre gent que busca aplicacions llunyanes, el que abans anomenàvem ciència bàsica, i gent que fa investigació en aplicacions pròximes, sovint en contacte amb empreses. És una de les nostres fortaleses.  

¿I en quin nivell estan?

Vam començar modestament, però ara ja tenim múscul per poder abordar projectes potents. En el nostre àmbit som coneguts al món.

¿Alguna fragilitat?

Diria que estem en un entorn en què la ciència no és una prioritat espectacular. Costa competir amb centres d’altres països que tenen al seu costat un entorn social i industrial més potent.

¿Què és la fotònica?

És la ciència que utilitza la llum de qualsevol tipus per a aplicacions diverses. La fotònica no és important només per si mateixa, sinó fonamentalment perquè les tecnologies de llum tenen aplicacions en molts àmbits, com la medicina o les telecomunicacions. Poden ser una revolució. Si fos fotònica pura, és a dir, gent que es dedica a construir làsers o coses semblants, l’ICFO seria més petit i menys important. És com la nanotecnologia: podem servir per a moltes coses.

Últimament es parla molt de les aplicacions de la llum en l’àmbit de la medicina.

Sí, és una àrea molt potent. La llum pot servir com a eina diagnòstic. Per exemple, una de les nostres aplicacions permet detectar marcadors biològics que no es veuen amb una anàlisi química convencional, generalment perquè n’hi ha petites quantitats. Aquests marcadors poden ser una indicació d’una malaltia. 

¿I més?

Per exemple, amb l’Hospital de Bellvitge estem mirant les possibilitats d’utilitzar la llum làser i infraroja per matar les cèl·lules tumorals de manera molt selectiva i des de l’exterior. Ara ho estem provant amb ratolins i sembla que funciona.

¿I d’altres àmbits?

Li citaré una vinculada a les energies renovables. Les plaques solars actuals capten al voltant del 18% de la llum que reben. N’hi ha amb rendiments molt superiors, és cert, però de totes maneres són materials difícils de fabricar o són cars o són tòxics. Una possibilitat són les combinacions de grafè, que és un material que condueix el corrent elèctric de manera molt eficaç, amb altres substàncies amb gran capacitat per captar la llum. Un camp molt prometedor.

Per la multitud de bicicletes aparcades a l’entrada, dedueixo que la plantilla és molt jove.

Gran part dels científics són joves doctors d’entre 30 i 35 anys que venen aquí per formar-se i buscar després feina en un altre lloc, en una empresa, a la universitat...

¿Per què és atractiu l’ICFO per als joves investigadors? Total, no es  quedaran aquí.

A més de bons laboratoris, crec que és perquè és un ambient molt variat en què constantment aprens coses noves. Quan surts de l’ICFO tens una formació extraordinària que et permet trobar feina a fora. Dels 500 joves que anualment ens envien el seu currículum perquè volen venir aquí a fer el doctorat només podem agafar menys de l’1%.

Més del 50% de la plantilla és estrangera.

No ens importa d’on venen, sinó el que fan.

¿Com es financen?

Rebem una aportació molt valuosa de la Generalitat, al voltant del 25%, que ens permet pagar l’estructura, el personal permanent, l’edifici, l’aigua... La resta, el que ens permet investigar, s’obté de manera competitiva presentant-nos a convocatòries. Almenys el 30% dels nostres diners venen d’Europa. També tenim el programa ministerial Severo Ochoa, convenis amb la indústria i aportacions de filantropia.

¿Filantropia?

Estem molt agraïts a la Fundació Cellex i el seu creador, Pere Mir [empresari recentment mort]. La vinculació amb Cellex ha tingut un impacte decisiu en el nostre treball. Amb diners, és clar, però també amb esperit i motivació. Mir era un personatge espectacular. 

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿I a vostè no li agradaria dedicar-se més a la investigació i menys a la coordinació?

Espero jubilar-me sense ser ja director de l’ICFO, ha ha.