Anar al contingut

ACTIVITAT DIVULGATIVA

Les matemàtiques repten 100.000 estudiants

Alumnes d'entre 11 i 18 anys procedents de tot Catalunya han participat en les proves Cangur

Antonio Madridejos

Per resoldre els problemes de les proves Cangur no és necessari tenir facilitat per a les matemàtiques, encara que és clar que ajuda. L’essencial és armar-se de raonament lògic. «Això no és un examen, sinó una festa», destaca Xavier Jarque, president de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), l’entitat organitzadora. «Miri aquest problema –afirma mentre assenyala l’última de les preguntes del repte en la categoria de segon de batxillerat–. Pot resultar difícil, però no requereix saber fórmules de memòria». Diu el següent:

«Els 2.017 habitants d’una illa són de dos tipus diferents. Cada un o és mentider (i sempre diu mentida) o bé no és mentider (i sempre diu la veritat). Més de 1.000 habitants participen en un banquet asseguts en una taula rodona. Cada un d’ells diu: Les dues persones que tinc al costat són de tipus diferents. ¿Quants no mentiders hi ha com a màxim a l’illa?» Les respostes possibles són: a) 1.683; b) 1343; c) 670; d) 1344; i e) 668.

En total, uns 100.000 estudiants amb edats compreses entre els 11 i els 18 anys procedents d’un miler d’escoles van participar ahir en les proves Cangur de Catalunya, un rècord que adquireix magnitud al comparar-se amb els 1.500 de la primera edició el 1995. Els més petits van resoldre els exercicis a les seves escoles, mentre que els grans (quart d’ESO i els dos batxillerats) ho van fer en alguna de les seus habilitades per a l’ocasió, com les universitats, el CosmoCaixa o la seu central de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

«Les proves no pretenen captar els alumnes amb més talent per a les matemàtiques, sinó popularitzar-les –insisteix l’organitzador–. No cal ser un geni per apuntar-s’hi». L’esperit competitiu no existeix, però òbviament els participants s’esforcen per fer-ho bé.

«No són els típics problemes de l’institut», resumeix la Jara, alumna de quart d’ESO a l’institut Numància de Santa Coloma de Gramenet. «Són més de lògica, més enrevessats». La Carla, del mateix institut, assumeix que algun problema no l’havia pogut resoldre perquè l’enunciat era difícil d’entendre.

En el mateix sentit es pronuncien Jocelyn Alegre i Gerard Gómez, estudiants del mateix curs a l’institut Príncep de Viana, al districte barceloní de Sant Andreu. «A l’escola tot és més rutinari –expliquen–. Això no ens ho ensenyen». I també s’expressen en termes semblants l’Axel i dos Marcs, vinguts de l’institut L’Alzina, al barri del Congrés: «Això és més complex. A l’institut et donen una metodologia, un tema i te l’has d’estudiar. Aquí has de saber algunes fórmules però res de l’altre món».

Amb posterioritat, les escoles reben les notes dels seus alumnes perquè els xavals puguin saber com ho han fet en comparació amb la mitjana, però no té efectes acadèmics. «El que sí que fem és una festa per als 30 o 40 millors, el pròxim 29 de maig», diu l’organitzador. Per cert, la resposta del problema enunciat a l’inici d’aquesta crònica és la a) 1683. 

Temes: Estudiants

0 Comentaris
cargando