DISPOSITIU CARDÍAC

Óscar torna a somriure amb un cor artificial total

La Clínica Universitat de Navarra ha implantat per primera vegada a Espanya un mecanisme que substitueix completament l'òrgan

  / MANUEL CASTELLS / CUN

 
amadridejos37407142 sociedad operaci n para colocar un corazon artificial en el 170305111750

/

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

Óscar L. E., el primer pacient espanyol a qui se li implanta un cor artificial total, té ganes de parlar i de viure. Ja passeja de forma autònoma. Aquest navarrès de 47 anys ­feia més d’un any que esperava l’arribada d’un cor idoni que substituís el seu debilitat òrgan, afectat d’una greu cardiomiopatia que comprometia el funcionament dels dos ventricles, però el donant no apareixia. «No és fàcil trobar un cor per a un pacient d’aquestes característiques, amb 1,93 d’altura i més de 100 quilos de pes, i que a més fos compatible amb el seu grup sanguini», explica des de Pamplona el doctor Gregorio Rábago, director de Cirurgia Cardíaca de la Clínica Universitat de Navarra (CUN) i principal responsable de l’operació per col·locar el cor artificial.

Així que finalment, a la tardor, es va decidir substituir l’òrgan per un equip mecànic que funciona com una bomba sanguínia i que permet, amb el suport d’una motxilla amb bateries, que Óscar disfruti d’una vida relativament confortable fins que arribi un donant adequat.

És la primera vegada que s’implanta a Espanya un cor artificial complet. Com explica Rábago, és relativament habitual l’implant dels denominats «dispositius d’assistència ventricular», equips que es col·loquen al costat de cors debilitats «que encara mantenen certa ­ca­pacitat de contracció», però en el cas d’Óscar se li va retirar tot el cor i se li va implantar la màquina bombe­jadora.

El pacient, que era avaluat de forma regular al Complex Hospitalari de Navarra, va ser derivat l’agost del 2015 a la CUN amb indicació per a un trasplantament cardíac. Però després d’un any en llista d’espera sense resposta satisfactòria al tractament mèdic i amb el progressiu deteriorament de la seva salut -va necessitar fins i tot un ingrés d’un mes de durada i una estada d’una setmana a l’UCI-, l’estiu passat es va decidir finalment que era necessari col·locar-li el cor artificial. «Abans gairebé no podia ni lligar-me els cordons de les sabates, recorda Óscar. «L’empitjorament no ens deixava cap més opció», insisteix el cardiòleg.

1.700 IMPLANTS SIMILARS

En el cas de la CUN, es va optar per un model de l’empresa SynCardia que té una forma i una mida similars a les d’un cor humà. Rábago assenyala que actualment ja hi ha al món uns 1.700 implants realitzats amb el mateix dispositiu i amb resultats «molt bons».

En qualsevol cas, és una solució «intermèdia» a un trasplantament, insisteix Rábago. «És qüestió de guanyar temps, que millori el seu estat de salut... I posteriorment, quan s’està recuperat i es troba en condicions de suportar un trasplantament, portar-lo a terme». No hi ha terminis, però l’objectiu és poder-lo fer en la màxima brevetat possible. «No sabem quant poden durar aquests aparells perquè són nous, però ja hi ha pacients als EUA que fa cinc anys que el porten».

Encara que la tècnica acumula gran experiència en altres països, l’especialista considera que si no s’ha provat a Espanya és perquè aquí hi ha «un programa de trasplantaments únic a nivell mundial» i que fins fa poc hi havia «un equilibri» entre la demanda i l’oferta de donants.

La pròtesi cardíaca està connectada al pacient, que ha de portar sempre una motxilla a l’esquena (per dormir o dutxar-se la pot apartar, però sempre mantenint la connexió). Ha d’anar amb molt de compte perquè les bateries de la motxilla li permeten una autonomia de només tres hores, és a dir, necessita un endoll per anar recarregant.

El dispositiu de SynCardia consta de dos sistemes d’impulsió pneumàtics que realitzen la funció dels dos ventricles: impulsen la sang que entra per les aurícules cap als pulmons i a la resta del cos. Igual que en un trasplantament cardíac, en la intervenció quirúrgica s’han de mantenir les estructures naturals com són la vena aorta i l’artèria pulmonar. L’equip està programat amb una freqüència fixa que imita «la succió i l’ejecció» de la sang.

Notícies relacionades

Durant la presentació dels resultats davant la premsa, el responsable de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca de la CUN, Juan José Gavira, va recordar les males condicions de vida de l’últim any d’Óscar i va advertir que si seguien esperant un cor donat el seu empitjorament «contraindicaria» el trasplantament.

Rábago adverteix que l’implant artificial encara no està concebut com a «teràpia de destí final», sinó com a «teràpia pont» o pas intermedi fins a un trasplantament de cor humà. De tota manera, tenint en compte les necessitats i l’avanç de la tecnologia, «sens dubte arribarà un dia que serà habitual que ens reemplacin el cor». Aquesta estratègia ja s’està plantejant als Estats Units.