Barcelona es posa al davant en la investigació en superxarxes

D’entrada, recorda una escultura surrealista. No obstant, aquest conjunt de torres i esferes inaugurat el 26 de gener passat entre Terrassa i Sabadell és el centre d’investigació més avançat del seu àmbit a Europa.

El laboratori AMBER de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) genera 1,4 milions de volts per estudiar com es comporten peces d’una xarxa elèctrica davant aquesta tensió desbocada: a Europa la xarxa arriba als 400.000 volts.

Aquest altíssim voltatge és necessari per comprovar que cap peça fallarà en infraestructures com per exemple les línies de molt alta tensió que connecten la Xina i l’Índia a través de la presa de les Tres Gorges o el Canadà i els Estats Units, amb tensions que se situen molt per sobre del nivell europeu.

Es tracta dels primers exemples de superxarxes (supergrids, en anglès), un concepte a l’alça en el sector elèctric. «La tendència és transportar electricitat a molt alta tensió», explica Luis Romeral, responsable d’AMBER. «Aquesta és la millor manera de transportar més potència: l’única alternativa seria augmentar el corrent, però això implicaria cables més gruixuts, pesants i amb més pèrdues», explica.

COOPERACIÓ

«És un mercat que mou anualment 80.000 milions d’euros, sobretot als països en desenvolupament», explica Joan Pérez, director executiu de SBI Connectors, l’empresa que ha proporcionat les màquines d’AMBER, mentre que la UPC ha posat a disposició espais i investigadors.

L’augment del consum a la Xina, l’Índia i el Pakistan ha impulsat la creació de xarxes de molt alta tensió. A Europa, les perspectives estan vinculades a les renovables. «Tenim producció d’energia solar al sud i d’eòlica al nord, i la majoria del consum es fa al centre d’Europa», explica Andrea Cavallini, investigador de la Universitat de Bolonya, que no participa a AMBER.

«Alemanya vol reduir la seva dependència del gas de Rússia. Per transportar energia al centre d’Europa des dels futurs parcs fotovoltaics i tèrmics del nord d’Àfrica, habrá que usar cables d’alta tensió submarins i subterranis», explica Romeral.

L’exemple serveix per explicar un altre tret de les superxarxes que s’investiguen a AMBER: l’ús de corrent continu en lloc de l’altern. Per una part, aquesta opció comporta menys pèrdues quan el mitjà no és l’aire. Per l’altre, facilita la connexió de xarxes de països diferents.

DANYS I PÈRDUES

La màquina d’aspecte surrealista del laboratori permet exposar connectors i aïllaments a una altíssima tensió i estudiar si es produeixen descàrregues parcials, que generen danys en el material i pèrdues d’energia.  

Encara que alguns laboratoris comercials superen el llindar d’AMBER, el centre de la UPC s’acosta als més avançats i «té el rècord entre els dedicats a la investigació», afirma Cavallini: és a dir, aquells que no es limiten a fer assajos per compte d’empreses.

Notícies relacionades

El primer molí terrestre superconductor es gesta a Barcelona

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

El centre disposa també d’espais interns al que era l’antiga Escola d’Arquitectura del Vallès. Allà hi ha màquines de tensions més baixes, d’alts corrents, premses mecàniques i una cambra d’atmosfera salina: tot això per simular la xarxa en situacions realistes.

Romeral assegura que les màquines externes no plantegen problemes de seguretat importants i que consumeixen poca energia. No obstant, el laboratori té un sistema de detecció de persones i apagat automàtic, per a casos especials com persones amb un marcapassos.