Astronautes en potència

L’astrofísic austríac Michel Breitfellner, participant en les missions europees 'Venus Express', 'Mars Express' i 'XMM-Newton', entre altres, suma al seu destacat treball científic durant més de 20 anys una passió per la divulgació entre estudiants, una activitat a la qual s’ha consagrat els últims anys. «Sempre ho he vist com una obligació –explica–. He estudiat el que m’agrada i em dedico al que m’agrada, i per això mateix en certa manera estic en deute amb la societat que ha fet possible que ho aconseguís i que ara em paga».

Breitfellner realitza diverses activitats amb alumnes de secundària i universitat a l’ESAC, el centre que l’Agència Espacial Europea (ESA) té a la localitat madrilenya de Villanueva de la Cañada, i encapçala un programa anomenat Cesar per estimular l’interès dels estudiants europeus per la ciència i la tecnologia. «Podem aprofitar l’astronomia i el món dels astronautes, que resulten molt atractius per als nens i joves, per introduir conceptes de física i matemàtiques», explica l’astrofísic. Una cosa que meravella els més petits, posa com a exemple, és descobrir la realitat de les grans distàncies a l’espai.

«Abans ens venien d’excursió, una visita fugaç, però ara hem descobert que és més important que primer treballin alguns conceptes a classe. Vénen amb els dubtes preparats i disfruten molt». Per les distàncies, l’ESAC treballa amb col·legis de la comunitat de Madrid, però Breitfellner confia a estendre aviat les activitats a altres regions aprofitant les possibilitats de les videoconferències per internet.

L’astrofísic austríac explica que la divulgació és, a més, una inversió a llarg termini. «Si aconsegueixes que els nens s’interessin per aquestes coses, és molt possible que algun d’ells acabi en un futur sent científic o enginyer». O fins i tot astronauta.

MERLÍ I LA FILOSOFIA

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

En termes semblants s’expressa un altre prestigiós divulgador i també astrofísic, Xavier Luri, professor del departament d’Astronomia de la Universitat de Barcelona (UB), coordinador de l’arxiu de dades de la missió espacial Gaia i membre de The Big Van Theory, grup dedicat als monòlegs científics amb un toc d’humor. «Si la ciència estigués més representada als mitjans o a la televisió, estic convençut que sorgirien més científics i, molt fonamentalment, es valoraria més el treball científic». De fet, Luri recorda que les sèries de metges o fins i tot Merlí han elevat el reconeixement per la Medicina o la Filosofia. «Quan dónes més visibilitat, sorgeixen més vocacions».

«Ningú ens obliga a fer xerrades al col·legi. Ni a participar en festivals. Sempre ho fem per gust», diu el professor de la UB. Ara bé, segons la seva opinió, aquest treball hauria d’estar reconegut d’alguna manera. «A Europa s’està discutint com incorporar la divulgació a la carrera científica», diu. Per exemple, per computar els mèrits d’un professor es tenen en compte la recerca que porta terme i la docència, una cosa lògica, però no les tasques de foment de la ciència, explica Luri, malgrat tractar-se d’una activitat que pot tenir una gran repercussió social. «La divulgació ha de ser reconeguda com una activitat bàsica», insisteix.