Els bacteris de la boca varien en funció de l'estil de vida

'Els bacteris que habiten de forma natural a la boca, que es compten per milions, varien en nombre i en espècies depenent de si es consumeixen més o menys productes ensucrats o antibiòtics, de l’hàbit del tabaquisme, de la higiene bucodental o fins i tot de factors tan sorprenents com tenir asma, residir en pobles o ciutats o conviure amb animals de companyia, segons mostra un projecte coordinat per investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG), de Barcelona, amb la participació d’uns 4.000 voluntaris de tot Espanya, la majoria estudiants d’entre 15 i 17 anys. Els responsables del programa Treu la Llengua, amb el suport de l’Obra Social La Caixa, en van presentar els resultats preliminars al museu CosmoCaixa de Barcelona.

«Hem observat un patró de microorganismes que es repeteix en totes les mostres, però després hi ha diferències significatives en els bacteris menys comuns», va resumir Toni Gabaldón, cap del grup de Genòmica Comparada del CRG i investigador ICREA de la Generalitat. «Les diferències de microbioma entre persones poden semblar petites, però al ser la mostra tan gran els resultats arriben a ser significatius», va afegir el coordinador del programa. 

CORRELACIONAR DADES

Els estudiants no només han cedit de forma anònima una mostra de la seva saliva per ser analitzada –mitjançant un bastonet que s’impregna a la llengua–, sinó que després han realitzat un treball intens de processament de les dades. Hi ha hagut molt de biologia, però també de matemàtiques i d’accés a les tecnologies, com va destacar Mercedes Martínez, professora de l’institut Ximés d’Urrea, de l’Alcora (Castelló), un dels centres participants. De forma molt resumida, les mostren obtingudes viatjaven al CRG per a la seva anàlisi genètica mitjançant un seqüenciador, una cosa només abordable per professionals, i els resultats tornaven després als instituts perquè els alumnes els comparessin amb un test que ells mateixos havien respost amb 30 preguntes sobre els seus hàbits alimentaris i d’higiene, entre altres qüestions. D’aquesta manera es podia correlacionar un hàbit amb un tipus de bacteri.

«Estem molt satisfets d’aquest programa de ciència ciutadana. És excitant comprovar que la societat s’hi hagi implicat», va afegir Luis Serrano, director del CRG, recordant el valor que tenen aquests projectes en el foment de les vocacions científiques. La Caixa ha premiat els millors treballs. «Els xavals han aportat idees genials», va assegurar Gabaldón. Per exemple, gràcies a les seves propostes s’ha estudiat i s’ha comprovat que els bacteris variaven en funció del consum habitual d’aigua de l’aixeta, aigua embotellada o procedent de pous. 

IMPACTE EN LA CÀRIES

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Tenir uns bacteris o altres pot predisposar a tenir més càries, mal alè o fins i tot malalties greus com la diabetis (o bé ser simplement el resultat de tenir aquestes patologies). Així, s’ha confirmat que l’abundància de Streptococcus a la boca està correlacionada amb una incidència més gran de les càries. No obstant, prossegueix el coordinador del programa Treu la Llengua, encara falten estudis per garantir aquestes relacions de causa i efecte. «I pot haver-hi relacions indirectes, que és la cosa més difícil d’estudiar», va afirmar.

«Els participants han sigut joves sans, sense patologies ressenyables, i potser en un futur hauríem de treballar amb gent una mica gran, potser a través de clíniques dentals», va avançar Gabaldón, que va recordar també que el programa Treu la Llengua no s’ha acabat. Va considerar, això sí, que en un futur pròxim es podrien conèixer patologies d’una persona mitjançant una anàlisi d’aquesta mena, de manera similar a les anàlisis de sang. Seria una altra forma d’anticipar-se a les malalties.