Anar al contingut

Cop al renaixement d¿unes idees pseudocientífiques

La ciència rebenta el rebrot de les teories que vinculen cara i caràcter

Un equip de científics han analitzat 5.000 cranis per frenar el ressorgiment de la frenologia

Una gran anàlisi desacredita el degoteig d'estudis que relacionen l'ample de cara amb l'agressivitat

MICHELE CATANZARO
BARCELONA

Els melancòlics tenen el front sortint i els criminals, les mandíbules llargues. Idees com aquestes semblaven sepultades des de les albors del segle XIX, una vegada passat el moment àlgid de la frenologia, la disciplina avui desacreditada que vincula el caràcter amb les forma del crani. No obstant, un degoteig d'estudis ha tornat a proposar en els últims anys que les mesures i la morfologia del cap poden explicar una cosa tan complexa com el caràcter.

Un grup d'investigadors catalans, argentins, mexicans i brasilers han volgut posar, una altra vegada, els punts sobre les is i amb un estudi de 5.000 individus, publicat a la revista Plos One, han desmentit la conjectura frenològica més repetida: que l'ample de la cara d'un home estigui vinculat amb la seva agressivitat i el seu èxit reproductiu.

DISCRIMINACIÓ / «Aquests falsos índexs facials podrien representar un estigma en una entrevista laboral o en un judici, o portar a prejudicis racials», alerta Rolando González José, biòleg del Centre Nacional Patagònic i coordinador de l'estudi. «La biologia no influeix en el comportament de forma tan simple que es pugui predir el comportament per l'anatomia facial», afegeix. «El caràcter sorgeix d'una interacció complexa entre genètica i ambient», insisteix Mireia Esparza, antropòloga de la Universitat de Barcelona i coautora de l'article juntament amb la biòloga del Centre de Regulació Genòmica Neus Martínez Abadías.

En els últims cinc anys revistes prestigioses com Proceedings of the Royal Society B, Trends in Cognitive Sciences, Psychological Science o la mateixa Plos One han publicat estudis que semblen ressuscitar la frenologia. Bona part d'ells es concentren en la fWHR: la ràtio entre l'amplada de la cara de pòmul a pòmul i la seva altura dels ulls als incisius superiors. En els homes, cares més amples revelarien caràcters més agressius. Aquesta magnitud estaria associada, segons aquests treballs, amb el nombre de targetes vermelles rebudes per jugadors d'hoquei; la propensió d'estudiants d'empresarials a mentir, i l'èxit de directius d'empresa. A més a més, les dones preferirien les cares amples, garantia de millor defensa de la prole.

Diverses investigacions han trobat defectes en aquests estudis. «No obstant, no en deixen d'aparèixer: hi havíem de respondre», explica González José. «De vegades convé tornar a demostrar coses que ja se saben, per evitar caure en situacions com l'auge del creacionisme als Estats Units», diu Esparza.

FOTOS I CALAVERES / L'equip va bussejar en bases de dades de mesures cranials de 4.960 individus. Entre aquestes, fotos d'interns de la presó de Mèxic, que havien comès uns crims que variaven de l'homicidi a faltes menors. Els investigadors no van trobar diferències significatives entre les seves amplades facials en funció del delicte. Tampoc diferien d'una mostra de ciutadans sense condemna de la mateixa ciutat.

Després, els científics van agrupar totes les dades en funció de l'origen urbà, indígena o rural dels individus, grups que tenen un nivell de violència que segueix aquest ordre de menys a més. No obstant, tampoc es va veure cap correlació amb el paràmetre fWHR. Finalment, si de veritat les dones preferissin els homes de cares amples, aquests haurien de tenir més fills i el tret hauria d'haver-se difós entre els homes al llarg de les generacions. Però en una mostra de cranis provinents d'individus dels quals es coneixien les relacions familiars no es va veure cap efecte en la prole. De mitjana, l'índex fWHR no diferia entre els sexes.

Michael Haselhuhn, de l'escola de negocis de la Universitat de Califòrnia, coautor del més recent dels estudis criticats, nega ser un frenòleg. «Nosaltres traballem a partir de dades: si no trobéssim resultats, no els publicaríem», afirma, i considera que la investigació sobre agressivitat no desmenteix els seus treballs sobre la tendència a mentir. «Una correlació pot tenir moltes explicacions -replica González José-. Per exemple, els jugadors d'hoquei amb més targetes vermelles solen ser els defensors, que també solen ser més corpulents: res a veure amb genètica i agressivitat», explica.

SIMPLE I MEDIÀTIC / Segons l'investigador, les noves teories frenològiques s'expliquen per l'ús de mètodes psicològics allunyats de les ciències empíriques i pel desig de trobar unes explicacions simples i de gran impacte mediàtic. També Assumpció Malgosa, professora d'Antropologia Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (no implicada en l'estudi de Plos One) és escèptica: «Si ni amb la ressonància magnètica aconseguim fer prediccions, ¡menys amb mesures de la cara! Sap greu que, en lloc d'obrir nous camins, n'hi hagi que tornen a la seva». H

0 Comentaris