CICLISME

Sagan conquista el seu tercer Mundial consecutiu

El ciclista eslovac s'imposa a l'esprint al noruec Kristoff, que corria a casa, i a l'australià Michael Matthews

zentauroepp40265798 gold medalist peter sagan of slovakia  center  celebrates on170924204309

zentauroepp40265798 gold medalist peter sagan of slovakia center celebrates on170924204309 / Cornelius Poppe

2
Es llegeix en minuts
Asier Jiménez Larzábal / Bergen

S’esperava un final d’infart aquest diumenge en la prova de ruta del Mundial de Bergen i la televisió noruega hi va posar emoció al perdre el senyal a 3 quilòmetres del final, quan el grup de favorits perseguia l’escapat Julian Alaphilippe. Tres angoixants minuts amb la imatge fixa de l’arc de l’últim quilòmetre, amb la història esperant Peter Sagan al revolt d’entrada a Festplassen. Va aparèixer el pilot llançat, sentenciat l’esprint, i després de 267,5 quilòmetres només l’heroi local Alexander Kristoff va inquietar l’heroi global, el malvat més estimat del grup, la rockstar del ciclisme, capaç de fer el que ningú havia fet: vestir tres mallots arc de sant Martí consecutius.

El tercer or situa l’eslovac, amb només 27 anys, a l’altura d’Alfredo Binda, Rik van Steenbergen, Eddy Merckx i Óscar Freire. Ningú els va guanyar com ell, monopolitzant el mallot tres anys seguits, guanyant en tres continents (Richmond-2015, Doha-2016 i Bergen 2017) en recorreguts totalment diferents, lluitant sense equip contra velocistes i classicòmans. Sagan no només entrarà en la història pel seu estil valent i irreverent, sinó que ho farà com a dominador d’una època.

Dedicat a Scarponi

«Demano perdó a Kristoff per haver-lo batut davant el seu públic, però així són els esprints», va fer broma el campió, que després es va posar seriós. «Vull dedicar la victòria a un gran amic, Michele Scarponi, que demà [per avui] hauria celebrat el seu aniversari. Era un campió», va dir en record de l’italià, atropellat mentre s’entrenava fa cinc mesos. «I a la meva dona, Katarina, que espera el nostre primer fill. ¡És un gran any!», va afegir.

La principal escapada del Mundial va tenir la presència de David de la Cruz, que amb l’holandès Lars Boom i el belga Tim Wellens, entre altres, va intentar posar contra les cordes el pilot. Però l’avantatge no va superar mai el minut i van ser absorbits a 29 quilòmetres de la meta.

A partir de llavors, la bogeria es va apoderar del grup. Corredors com Dumoulin, Colbrelli, Boasson Hagen, Langeveld, Gallopin i el mallorquí Lluís Mas van anar demarrant fins que, a 10,5 quilòmetres, Alaphilippe va llançar un duríssim atac que només va poder seguir la promesa italiana Gianni Moscon. Tots dos van fer camí i es van entendre bé fins a l’arribada al pavès, a prop de l’entrada de Fløibannen. Aprofitant un lleuger tram ascendent, el francès va trencar la col·laboració. Darrere es va organitzar la caça i un cop consumada ho van tornar a intentar Kiryenka Cort Nielsen.

Notícies relacionades

Però a 500 metres de meta el pilot va entrar a l’últim revolt al davant i organitzat per a l’esprint. Sagan i Kristoff van lluitar per l’arc de sant Martí (25 centímetres els en van separar) i l’australià Michael Matthews es va penjar un bronze que li va semblar poca cosa.

Espanya, sense opcions

Jonathan Castroviejo (31è) va ser el millor classificat d’un equip espanyol sense representació en el grup del davant de 29 unitats i que, segons el seleccionador, Javier Mínguez, no tenia possibilitats reals. «D’opcions de medalla a l’esprint no n’hi havia. Teníem opcions de posar algú en un grup, però hi ha hagut una caiguda i contra això no hi pots fer res», va dir sobre una caiguda múltiple que va afectar Rojas, Ferrada i De la Cruz.