Anar al contingut

Patrocina:

LA RONDA ESPANYOLA

Contador no es rendeix a la Vuelta a Espanya i Froome passa a l'atac

Fins a set vegades va demarrar el corredor madrileny que s'acosta al podi, el dia que va flaquejar Nibali

Sergi López-Egea

segea39993050 gra370 sope a cantabria 06 09 2017 el ciclista madrile170907183738

Javier Lizon

Una, dues, tres, quatre, cinc, sis i fins a set ocasions. Com les set vides d’un gat. Chris Froome ja n’està fart, però la Vuelta vibra amb Alberto Contador, el que li crida «¡go, go, go!» al seu company nord-americà Peter Sternina perquè sacsegi l’arbre de la ronda espanyola, per intentar que algun dels corredors que ocupen aquest podi al qual aspira caiguin com fruita madura. El premi de Contador, el primer que va atacar el Collado de la Hoya, on el 2012 va començar a tombar Purito camí del seu triomf a Fuente Dé, es va traduir en uns segons d’avantatge sobre Wilco Kilderman i Illnur Zakarin perquè Vincenzo Nibali està en una altra guerra.

 També li va cridar Froome, per demostrar que les flaqueses de Los Machucos van ser un miratge, a Wout Poels, perquè va observar que Nibali no tenia el dia en una altra pujada curta i asfixiant, a Santo Toribio de Liébana, per sobre de Potes, sota els Picos de Europa, al cor de Cantàbria.

La felicitat de Contador

Froome va tornar a demostrar que és el més gran d’aquesta Vuelta, el que respira alleujat perquè Contador va parar de lluitar pel mallot vermell, que no és el mateix que per donar espectacle, a la tercera etapa, a la Comella, a Andorra. «Els ciclistes que estan a més de cinc minuts no m’importa que ataquin, però no, en canvi, els cinc primers». I Contador és el cinquè, el més actiu. Kelderman va a roda, al més pur estil de Rigo Urán al Tour. Zakarin només va fer una insinuació d’atac, que va servir de preàmbul per escalfar Contador, cosa que, afortunadament, tampoc costa tant.

Contador es mostrava feliç a la meta. «Zakarin i Kelderman han cedit uns segons i això és un bon senyal de cara a l’Angliru». A l’Angliru, demà, es tanca el turment de pujades inquietants d’aquesta Vuelta, perquè diumenge, a Madrid, només hi haurà el passeig per al guanyador, per als seus companys de podi i per al corredor que demostri que és el més ràpid en una Vuelta que després de 18 etapes encara no coneix una victòria espanyola, sense oblidar Contador. A Santo Toribio va triomfar el belga Sander Armée, el més fort en la fuga consentida del dia.

Sander Armée guanya l'etapa a Sant Toribio de Liébana / jose jordán (AFP)

L'enrabiada d'Aru

Froome i Contador van presenciar el lleuger defalliment de Nibali, el dia que un disgustat Fabio Aru va atacar des de lluny, en pla Contador, en un acte de rebel·lia contra el seu equip, l’Astana, perquè sent el líder no se sent estimat i veu que no rep tanta estima com Miguel Ángel López. Ell se’n vol anar i 'Superman' López vol quedar-se. I ja se sap el que passa en un equip ciclista quan saben que el seu líder canvia de mallot l’any següent. Que l’hi preguntin a David de la Cruz, sempre sense ajuda en els moments clau d’aquesta Vuelta.

Vincenzo Nibali durant la 18a etapa de la Vuelta / javier lizón (EFE)

Totes les classificacions a la pàgina oficial de la Vuelta.

0 Comentaris
cargando