Landa mima Froome al Galibier

Només Aru cedeix en la general del Tour de França on Urán i Bardet empaten a temps, amb Contador a l'atac

zentauroepp39360340 from l  spain s mikel landa  great britain s christopher fro170719183517

zentauroepp39360340 from l spain s mikel landa great britain s christopher fro170719183517 / LIONEL BONAVENTURE

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Si et mimen, treballes millor. Sabent que la roda, la de Mikel Landa, sempre és a prop i disposada a entregar-se en cos i ànima, Chris Froome vola cap al seu quart Tour. Ja només li queda una etapa complicada als Alps, la reina, avui a l’Izoard. Allà vol guanyar i segurament, allà, el sacrifici del ciclista basc de l’Sky haurà de ser tristament necessari encara que ell segueix somiant acompanyar al podi el seu cap de files, un Froome que hauria de convidar-lo a trepitjar, almenys amb un peu, la primera plaça del caixó de París.

Sense Landa, Froome ho hauria tingut més difícil, i potser gairebé impossible amb rivals que li trepitgen els talons com mai abans havia passat. Només Fabio Aru va cedir al Galibier. Tan sols el corredor sard, encara viu a la general, va donar símptomes de fragilitat, mentre que Romain Bardet va mostrar la seva cara agressiva per a l’alegria d’Emmanuel Macron, el president francès, que va seguir la seva ofensiva des del cotxe de Christian Prudhomme, el director del Tour.

Mentre que Alberto Contador buscava el seu dia de glòria des de la Croix de Fer, l’Sky es va mantenir fidel al seu esquema. Tots al voltant del cap, tots rellevant-se per protegir-lo i fer-li també el camí més fàcil a Landa, que circulava per les costes alpines sense sentir les plàcides sensacions de dies anteriors. No és que patís, ni de bon tros, perquè si no ni hauria pogut mimar Froome ni l’hauria acompanyat fins a la meta, però no notava la frescor d’altres etapes. I, no obstant, es va haver de vestir amb la granota de feina, oblidar-se de qualsevol lluïment personal i posar-se al servei del cap que sabia que amb el ritme del seu company basc l’esforç per atacar-lo seria un impossible.

 

Landa és molt Landa i el seu pedaleig pel Galibier magnificava qualsevol reacció. S’havia de superar. I això no estava ni a l’abast de Bardet, el més brau dels contrincants de Froome per les costes alpines. Urán se centrava a marcar els que ara són els seus companys de podi i Aru patia tant, tant que es despenjava cada vegada que Bardet accelerava. ¿I Froome? Doncs Froome com si res, com el patró vestit de groc que sempre sap com es controla el Tour.

COP D’AUTORITAT

«No he tingut les sensacions d’altres dies però estic content perquè el ritme ha sigut fortíssim», va confessar Landa a la meta de Serre Chevalier. «A l’Izoard, Froome donarà un cop d’autoritat».

I si es proposa guanyar l’etapa, coronar-se al cim, a Froome li agrada que el seu company més fort li marqui el camí. Si això és el que passa a l’Izoard el sacrificat no pot ser cap altre que Landa.

El Tour avança al ritme de Froome després d’una etapa guanyada per l’eslovè Primoz Roglic. Però el britànic no se’n pot fiar perquè ara, s’ha de veure per creure-ho, té dos ciclistes empatats a temps, el segon i el tercer de la general, a només 27 segons. Després de 3.012 quilòmetres i 17 etapes, el segon i tercer de la general estan marcant el mateix temps.

Notícies relacionades

 

CONTADOR, INCONFORMISTA

En una jornada en què va tornar a prevaldre el descens cap a meta, on Aru va cedir 27 segons, Contador va ser el gran animador. Va atacar per morir. No importava. Es va buidar. Va atacar i va batre fins i tot el rècord d’escalada a la Croix de Fer, en un Tour on Landa mima Froome i tot encara està per decidir.