Dumoulin es transforma en Induráin per lluir-se a les Dolomites

Moltes vegades en els últims 25 anys es recorre a Miguel Induráin a l’hora de parlar d’una etapa ja sigui al Tour, a la Vuelta, o ara al Giro, a les Dolomites. Des de fa més de dues dècades es busca un corredor que hagi crescut a la seva imatge i semblança perquè, fins ara, totes les estrelles emergents del ciclisme després de la seva retirada eren diferents d’ell.

Tom Dumoulin és, possiblement, el corredor que més s’hi assembla, des que l’1 de gener de 1997 Induráin va anunciar la seva retirada. I vist el que va passar ahir a la gran etapa de les Dolomites era gairebé com submergir-se en la famosa sèrie televisiva Ministerio del Tiempo, entrar a la porta de les Dolomites, i trobar-se de cop i volta en els mateixos paratges cap als anys 1992 i 1993 veient Induráin defensar-se dels atacs de Claudio Chiappucci (en el paper interpretat ara per Nairo Quintana) i Gianni Bugno (sota la figura de Vincenzo Nibali).

Dumoulin és el més fort d’aquest Giro. Quintana ho vol però no pot. Ho va provar ahir  en dues ocasions, la primera a 54 quilòmetres de meta. I sempre, igual com feia Induráin amb la maglia rosa, Dumoulin va posar la seva marxa. 

ÉS EL FAVORIT 

Sense les estirades dels escaladors, com si cada port de les Dolomites (Pordoi, Valparola, Gardena, Pinei i Valgardena) fos l’escenari d’una cronoescalada, la maglia rosa va anar a la seva, a pujar mirant les seves constants (com fa Chris Froome al Tour) i deixant que Quintana anés perdent l’efervescència del seu atac.

Dumoulin és el favorit, encara que amb dues etapes de muntanya –la contrarellotge de diumenge només fa que empènyer-lo encara més cap al triomf final– i 31 segons d’avantatge sobre Quintana ha d’anar alerta, encara que tranquil perquè el ciclista colombià del Movistar necessitarà almenys un minut i mig més de renda si vol adjudicar-se el seu segon Giro per la crono que el penalitza. «Si no li hem pres temps, almenys que li hàgim restat forces», va comentar Quintana a Eurosport.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Ni el treball excepcional del Movistar, ni els moviments aprofitats de Nibali, van poder amb un Dumoulin que en els tres últims quilòmetres es va dedicar a marcar, i qui sap si a mosquejar, els seus dos rivals en la general deixant marxar la resta de corredors de la general.

Mikel Landa es va quedar a les portes de la victòria. Si dimarts Nibali el va batre a l’esprint, ahir va ser Tejay Van Garderen qui el va guanyar. Landa encara té dues oportunitats i el gran dubte de saber què hauria passat si no el tomba la moto policial al Blockhaus.