Beneïdes siguin les hostesses

Hi va haver un temps no gaire llunyà en què tots els especialistes en ciclisme vam haver de realitzar un curs de mínims coneixements en farmacologia per estar al dia i no sorprendre’ns amb l’aparició de productes i mètodes que servien per millorar el rendiment –pedalejant sobre una bici– apostant pel dopatge. 

  

 Vam descobrir l’EPO, encara que no corregués per les nostres venes, ens van dir que l’hormona del creixement era indetectable i ens vam assabentar que, a part de periodistes i aficionats, pels voltants dels hotels on pernoctaven els ciclistes en les principals carreres de l’any deambulaven uns subjectes que travessaven mig Europa fent de missatgers i transportant als seus vehicles bosses de sang refrigerada que després s’administraven els ciclistes emparats en el sigil de la nit.

    

Vam saber que ens enganyaven, a nosaltres i, per descomptat, als aficionats. Vam haver de fer guàrdia davant de casernes de la gendarmeria en ple Tour, oblidant-nos en alguna ocasió de la disputa esportiva de l’etapa. Vam veure corredors asseguts en plena calçada, ciclistes que es negaven a competir perquè els perseguia la policia com si fossin delinqüents.

  

 Vam veure horrors. Vam assistir a judicis i, a sobre, ara fa 11 anys, una plàcida tarda del mes de maig es va trencar al conèixer que la Guàrdia Civil detenia Eufemiano Fuentes i Manolo Saiz a la cafeteria d’un hotel de Madrid. Així s’iniciava l’operació Port (inacabada encara ara), un apassionant relat dels draps bruts d’aquest esport.

    

I per acabar d’arrodonir la meravellosa i crítica situació fins i tot vam constatar que la imatge de Lance Armstrong, set vegades sobre el podi de París, era falsa i que en lloc de guanyar el Tour tants anys de forma consecutiva havia realitzat un viatge cap enlloc.

    

També ens vam plantar a la porta d’un hotel de Pau per la cuina del qual i amb el seu mallot groc a la maleta fugia de forma clandestina Michael Rasmussen.

    

Vam haver de passar-nos una dècada esborrant noms en les classificacions generals del Tour, la Vuelta i el Giro, i gairebé imitar el poeta Blas de Otero per escriure «aquí no se salva ni Déu, el van assassinar».

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

    

Per això, ara, que la principal polèmica en la temporada ciclista 2017 sigui sobre si és sexista o no que les hostesses entreguin premis als ciclistes als podis, sobre si és apropiada la seva presència, si s’ha de renovar o acabar amb aquesta imatge, no deixa de ser una benedicció i una prova que els temps han canviat. Només per això, beneïdes siguin les hostesses.